Llegat Mezquida

Arriben a la biblioteca de la RSAT els llibres de la família Mezquida
Aquest mes de novembre la nostra biblioteca s’ha vist augmentada amb la donació d’un important lot de llibres de qui fou l’enyorat historiador i periodista Lluís Mezquida Gené (1920-2004). Home reconegut per la seva lluita en favor dels monuments de la ciutat, a través sobretot de la seva ploma, s’implicà plenament en els objectius de l’Arqueològica i hi participà molt activament com a soci i també com a membre de la Junta durant anys. És de tots coneguda la seva tasca en favor de la recuperació de les restes del fòrum del c/ Lleida i de l’amfiteatre de Tarragona amb els “Amigos del Anfiteatro”, a més de la seva participació en la recuperació d’altres objectes de gran valor com el sarcòfag d’Hipòlit. Cal afegir-hi, a més, la seva tasca com historiador de temps més recents en els llibres que escrigué sobre la guerra civil.
Els llibres que hem rebut, alguns d’ells dedicats pels autors, continguts ara en 15 caixes, estan encara pendents de classificació i sense dubte suposaran un enriquiment de la nostra biblioteca, especialment de la secció local. Destaquem també un petit però interessant lot de documentació d’arxiu que comprèn cartes originals de Schulten, García y Bellido i W. Bryant, entre d’altres. Celebrem, per tant, l’arribada de tot aquest material i agraïm a la família aquest acte generós.

Les restes romanes del fòrum provincial. Racó nord-occidental

Foto d’ACN

Aquests passats dies han sortit algunes notícies, a partir d’un comunicat de l’ajuntament sobre les restes arqueològiques d’una part del Fòrum Provincial al carrer Civaderia. Anunciades com a noves troballes des de la RSAT hem comentat que el seu coneixement és antic. Avui l’amic i consoci Carles Gosàlvez publica a DiariMés de Tarragona una peça que reproduïm a continuació que aporta dades històriques sobre aquesta part del patrimoni romà de Tàrraco.

Les restes romanes de Civaderia ja eren conegudes al segle XVI.

El president d’honor de l’Arqueològica, Rafael Gabriel, valora la intenció de fer-les visitables

Actualitzada 15/11/2020 a les 19:04

Les restes romanes del Fòrum Provincial i d’un aqüeducte localitzades en un immoble de propietat municipal del carrer Civaderia, presentades la setmana passada pel regidor de Patrimoni de l’Ajuntament, Hermán Pinedo, com una troballa arqueológica de gran rellevància, no ha estat cap descobriment. Les restes ja estan documentades al segle XVI pel jurista, epigrafista i arqueòleg tarragoní Lluis Pons d’Icart (1518-1578) i, més tard, per Bonaventura Hernández Sanahuja (1810-1891), arqueòleg i primer director del Museu Arqueològic de Tarragona, qui va fer referència en un document, entre altres estudiosos del passat de la ciutat.

Més recentment en el temps, l’any 1985 la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) va publicar Tarraco: recull de dades arqueològiques, amb articles de Rodolf Cortés i Rafael Gabriel. La que va ser una de les quatre cantonades del Fòrum Provincial, la ubicada al Civaderia, ja era coneguda molt abans de la intervenció que, actualment, s’està duent a terme en el solar municipal del citat carrer. No obstant això, és la cantonada més desconeguda del gran edifici del Fòrum de la Província, on es trobava l’aparell de l’administració de la Tarraconensis.

En la publicació del 1985 de Cortés i Gabriel s’informa que «a la cantonada dels carrers Civaderia i de les Mosques hi ha l’angle nord-est del Fòrum. Segueix el mur interior amb una pilastra i possible cornisa. Al segle XIX es recuperaren restes d’un sòcol de marbre, avui al Museu Arqueològic». En un altre apartat es comenta que «aquí desemboca la conducció d’aigües que penetra des del Camp de Mart, per sota de la muralla, i que ja recollim en el seu moment».

En el recull també es fa referència a un escrit de Pons d’Icart, qui va descriure que «seguint tot el carrer de Merceria, la plaça de les Cols i el carrer Civaderia fins al mur de la ciutat, on sota terra, en una cisterna que s’ha fet en una caseta, he vist una porta del palau».

Rafael Gabriel, president d’honor de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, va explicar a aquesta redacció que les troballes de Civaderia «s’estan redescobrint» i va recordar que, «en el seu moment, l’Ajuntament va comprar l’immoble per la importància de les restes romanes que conté». L’adquisició es va efectuar durant l’alcaldia de Josep Maria Recasens. Gabriel va afegir que amb el temps «s’ha perdut la seva memòria», en al·lusió a les restes que ara excava l’àrea de Patrimoni. «Res és casual», va remarcar Gabriel, qui va presidir la RSAT en els períodes 1977-1987 i 1993-2011.

Gabriel va valorar de manera positiva que l’Ajuntament vulgui posar en valor les restes del Fòrum Provincial i de l’aqüeducte que es troben a l’immoble de Civaderia. «És molt interessant», va dir.

Per altra banda, el president d’honor de la RSAT va matissar que el tram de l’aqüeducte que no es correspon al traçat del que aportava aigua des del riu Francolí –Pont del Diable–, com es va dir la setmana passada durant la visita a l’excavació. Aquest sector prové «de l’Oliva, de l’aqüeducte del Gaià, i està situat en la cota 65, mentre l’aqüeducte del Francolí està a la cota 50, a l’avinguda de Catalunya».

En el decurs de la visita, Hermán Pinedo va anunciar que la voluntat del seu departament és seguir treballant en el patrimoni de la ciutat i va dir que «el que no farem és abandonar-ho 30 o 40 anys més». El regidor va comentar que caldrà integrar l’ús municipal de l’immoble amb la presència de l’espai patrimonial que conté i es va mostrar partidari que les restes romanes puguin ser visitades en un futur no llunyà.

..

20 anys de Tarraco Patrimoni de la UNESCO

Amb motiu del vint anys de la declaració per la UNESCO de les restes arquelògiques de Tàrraco Patrimoni Mundial, el Museu d’Història organitza un seguit de seminaris telemàtics (webinars) de lliure accés.

El programa i els URL d’accés figuren en el següent annex.

…Recordem als socis i simpatitzants interessats la conveniència de fer-nos arribar, si no ho han fet, les seves adreces de correu electrònic – email a l’adreça de la societat

informacio@arqueologica.org

Trobada telemàtica amb l’Ajuntament de Tarragona

Aquest passat dijous, día 15 d’octubre, i dins de les activitats regulars de la nostra Societat, hem mantingut una entrevista amb les autoritats municipals de Tarragona. Els coneguts condicionants que ha determinat la pandèmia de la CoViD-19 ens han portat a que la trobada fos telemàtica. A la pantalla de l’ordinador tenim l’ajuntament…

Per part del consistori ha participat el senyor alcalde Pau Ricomà, el regidor de Patrimoni i 7è Tinent d’alcalde, senyor Herman Pinedo i la funcionària municipal senyora Araceli Salto Saura. Per part de la RSAT, el nostre president JoanM Vianney Arbeloa, la vice presidenta Pilar Alió i el que això escriu, Xavier Allué, vocal de la Junta Directiva.

Tot i que les trobades telemàtiques fa temps que son populars i tècnicament eficaces, per nosaltres és una fita inicial que anuncia el que sembla que serà una metodologia habitual i més o menys generalitzada de les relacions externes de la societat.

La sessió va durar prop d’una hora i es van intercanviar temes d’interés que inclouen el conveni de la RSAT amb l’ajuntament pel que fa a subvencions, els projectes més propers de manteniment dels monuments, que ens tindran en compte en futurs projectes, al temps que nosaltres vam reiterar la nostra disposicio continuada de col·laboració.

Més detalls a demanda

“L’antic museu de la Societat Arqueològica Tarraconense (1844-1867)”, el llibre

Com a part de les activitats del CLXXVè aniversari de la societat s’ha completat el procés d’edició del llibre “L’antic museu de la Societat Arqueològica Tarraconense (1844-1867)” que ja està disponible.

L’any 1844 un grup de ciutadans compromesos van fundar la Societat Arqueològica Tarraconense amb el propòsit de promoure i protegir el patrimoni arqueològic de la ciutat i el territori i, amb això, reunir a un “…Museu tot el nombre possible de fragments, monedes, medalles i altres documents històrics dignes d’estima…” Inicialment es va disposar d’un habitatge al carrer d’en Granada. El museu es va quedar petit i va haver de traslladar-se a un nou local a la placeta de l’Ensenyança. L’any 1853 el municipi va cedir una part de l’antic convent de Sant Domènec, a la Plaça de la Font, on s’instal·larien després l’Ajuntament i la Diputació. Amb el desenvolpament de la Comissió de Monuments per l’estat i la creació dels museus arqueològics provincials es van ajuntar els fons respectius el 1867.

El llibre recull la història de l’museu i presenta un catàleg de 92 de les peces més representatives . Coordinat pel Dr. Jordi López Vilar, Bibliotecari de la Societat i membre de l’ICAC compta amb la participació de destacats especialistes de diferents institucions com Julio C. Ruiz, Diana Gorostidi, Josep F. Roig, Damià Amorós i Sofia Mata.

En la seva edició i finançament han col·laborat especialment el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i el l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Fundació Privada Mútua Catalana i la Diputació de Tarragona.

L’edició, destinada als socis, es distribuirà també a biblioteques així com a les quasi 250 entitats del món arreu amb quí la societat manté un intercanvi de publicacions.

*************

Oportunament s’anunciará com podran accedir els socis al seu volúm

Un passeig pel Passeig

Aquest matí he fet un tomb pel Passeig Arqueològic…

Les plantes estan desmarxades en alguns llocs.. No hi ha manteniment per netejar i arreglar plantes?

I la peça del Genio Conventus Cluniensis s’hauria de retirar i protegir.. S’està esberlant…

Òscar Martín Vielba, 3 oct. 2020

La muralla de Montblanc

Cimentació de la torre

Diar Més publica una noticia amb una entrevista amb el nostre president sobre la muralla del Montblanc.

La RSAT demana a Cultura que revisi el projecte de la torre de Montblanc

L’entitat coincideix amb Maties Solé en el fet que no hi ha evidències de l’existència d’aquest element

Actualitzada 29/09/2020 a les 08:02

La Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) demanarà a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat la revisió del projecte de construcció d’una torre de nova planta al portal de Sant Francesc, a les muralles medievals de Montblanc, actualment en marxa. El president de l’entitat, Joan Vianney Arbeloa, va manifestar ahir a aquesta redacció que «hi ha poc marge» per evitar que es faci una torre nova, projecte que ha generat polèmica a la capital de la Conca de Barberà.

Arbeloa va explicar que l’Arqueològica «està acabant d’estudiar la documentació que ens han fet arribar» i tot apunta al fet que «aquesta torre no va existir», per la qual cosa «demanem la revisió dels criteris» que van permetre l’autorització de l’execució del projecte per la Generalitat. Arbeloa va dir que les conclusions a què ha arribat l’entitat «les posarem en coneixement del Departament de Cultura perquè pensem que no s’ha de falsejar una realitat històrica». Arbeloa va deixar clar que «el que plantegem no és posar un recurs i sí fer una petició per revisar el projecte per veure si la base proposada per aquest és sòlida». De la documentació analitzada no es desprenen «evidències de què en aquella zona hi hagués una torre», va dir.

El president de l’Arqueològica va explicar que «hi ha dos gravats antics on apareixen dues torres, però un és molt idealitzat i poc fiable i, en l’altre, posa que és figurat, mentre que hi ha altres imatges on només apareix una torre».

Maties Solé Maseras, qui durant mig segle va dirigir les obres de restauració de les muralles i del centre històric de Montblanc, és l’impulsor d’un moviment per aturar la construcció de la nova torre i la persona que va demanar suport a l’Arqueològica. Solé va comentar a aquest mitjà que «no hi ha cap referència documental ni arqueològica de l’existència de la torre». A més, va lamentar el fet que «s’han fet els fonaments amb ciment armat». Solé va comentar que no dona el cas per perdut.

Solé va recordar que «he estat cinquanta anys implicat en la restauració de la muralla i penso que aquest projecte és degut al fet que se li ha posat al cap a l’alcalde perquè ha vist un dibuix, però no hi ha cap element arqueològic que informi que en aquest espai hi va haver una torre».

Retrobada- Carta del nostre president

(Foto de J. Moncusí)

DE LA PRIMAVERA A LA TARDOR

Els darrers mesos han estat un període difícil per a gairebé tothom a conseqüència de la pandèmia del Covid-19 (o Sars-2, com també se l’anomena), atès l’estat de confinament, primer, i la posterior desescalada més endavant, a la cerca d’una solució per conviure amb aquest virus, que sembla no arribarà a ser suportable fins que es trobi una vacuna eficient per combatre’l.

A la Reial Societat Arqueològica Tarraconense es van haver de congelar tots els plans que teníem per a la primavera: conferències, visites a jaciments i exposicions… Tot aturat en l’espera d’una nova normalitat que ens permeti continuar amb la nostra tasca en pro del patrimoni arqueològic i cultural de casa nostra. Malgrat aquesta aturada forçada de cara enfora, des de l’Arqueològica hem continuat planificant accions perquè de cara a la tardor ens retrobem participant en noves activitats, algunes posposades per l’obligat parèntesi, i d’altres incorporades de nou, de les quals anirem oferint detall també des de la mateixa web, en la mesura que l’evolució de la pandèmia ho vagi fent possible.

Tampoc hem deixat de banda la preocupació pel patrimoni, de manera que hem continuat alertant les institucions, principalment l’Ajuntament de Tarragona, de possibles afectacions en elements històrics i arqueològics susceptibles de patir l’efecte del temps i preservar-los en la seva integritat.

Relacionat amb això no podem deixar de preocupar-nos per l’estat en que es troba la part alta de Tarragona. En aquest període de temps, des de la primavera, alguns edificis mal conservats i deshabitats han col·lapsat, sovint després d’un fort període de pluges, a la qual cos s’ha afegit la creixent problemàtica de l’ocupació de pisos buits per persones que enterboleixen la convivència i no respecten el bon veïnatge. Una preocupació que, a mes d’afectacions negatives per a la conservació de l’important patrimoni de la part alta, autèntica acròpolis de la ciutat, pot comportar també un perill real per als veïns, com el recent incendi d’un dels habitatges ocupats, situat entre el carrer dels Ferrers i la plaça dels Sedassos.

Aquesta situació no ens pot deixar indiferents a ningú i hem de procurar trobar-hi una solució, abans el problema no se’ns vagi de les mans. Cal recuperar la part alta, preservar les seves importants restes i monuments. En tenim de molt febles, com les inscripcions romanes encastades a les façanes d’alguns edificis, que pateixen afectacions diverses, i fins i tot alguna bretolada. Però també hi ha edificis molt mal conservats que representen un perill. Amb tot, sembla una bona notícia que l’Ajuntament hagi endegat un pla per monitoritzar l’estat de la muralla i, així, poder fer-ne un seguiment acurat i preveure possibles afectacions.

Esperem retrobar-nos a la tardor, un cop superat aquest estiu atípic, i poder recuperar poc a poc una normalitat que, pel que sembla, no serà totalment igual al moment precedent a l’esclat de la pandèmia.

Reial Societat Arqueològica Tarraconense

JVAR

Contactes amb l’Ajuntament (passat perfecte)

Setè tinent d’alcalde Conseller de Patrimoni, Joventut, Cooperació i Habitatge

Pel registre: sembla que s’ha perdut en el temps, però abans que esclatés la realitat de la epidemia de CoViD-19, el proppassat dimecres 4 de març, una delegació de membres de la Junta Directiva, presidida per Joan Vianney Arbeloa, es va entrevistar amb el Conseller de Patrimoni del nostre ajuntament, senyor Hermán Pinedo (a la foto). Per cert, el senyor Pinedo és arqueòleg de formació.

La reunió es va celebrar a les dependències de la conselleria de Patrimoni a la Casa-palau Castellarnau. Programada de feia algun temps va permetre debatre sobre diferents qüestions, unes actuals i altres de molt antigues de forma ampla i distesa, des de la situació d’alguns monuments més emblemàtics com l’amfiteatre o la muralla, les grades postisses del circ a Sedassos, el teatre o el forùm de la colònia, fins a temes més administratius com les subvencions o la participació de la RSAT a la Comissió de Patrimoni.

Es va acordar mantenir un contacte freqüent i una possible agenda.

Després ha passat el que ha passat i el que hem de fer és apuntar-nos ho i activar-lo tan bon punt sigui possible. Que com ja hem dit, aquesta societat, en 176 anys ha sobreviscut tres o quatre guerres civils, dues repùbliques, sis monarques, dos (o tres) dictadures, una munió d’alcaldes i unes quantes epidèmies com la verola a finals del segle XIX, un parell de colera (1910), la grip del 1918, l’any de la fam (com si no hagués estat més que un), i altres ensurts. Continuem.

Confinats però oberts al món

L’ajornament de la darrera activitat de la nostra societat ha quedat penjat sense explicació, que estimem deguda. Pels que ara ho llegeixin i els que ho facin al futur, la detenció brusca de l’activitat social ha estat causada per les ordres de confinament i estat d’alarma degut a una epidèmia, ara ja, pandemia, causada per un virus respiratori, el CoViD-19 (Acrònim de “COrona VIrus Disease, de l’any 2019) que està afectant molts països arreu del món. Les epidèmies i la ciència que les estudia, l’Epidemiologia, sempre han estat condicionades a un context històric. Des de les descrites per Hipòcrates fins a la Sida, passant per la pesta negra, la verola de fa 130 anys o la pandèmia de grip de l’any 1918, la humanitat s’ha enfrontat el repte de l’ominosa aparició de fenòmens que amenaçaven de destruir-la i, lamentablement i en algunes zones concretes arribaven a aconseguir-ho. Les pestes i epidèmies de l’antiguitat corresponen al registre històric de fenòmens epidèmics d’aparició més o menys sobtada i inesperada. Les epidèmies han estat responsables de l’aparició i desaparició de cultures i poblacions, de determinants de l’esdevenir històric com les guerres, ciutats assetjades o altres desastres.
Tarragona, l’antiga Tarraco romana, va quedar deserta al segle VIII de l’era cristiana i probablement va romandre abandonada durant més de tres-cents anys després d’una combinació de guerres i epidèmies que van destrossar el seu teixit social. Això però, per què el que es va perdre van ser els registres, sense els quals no es pot escriure la història. Les troballes arqueològiques de materials no peribles, com ceràmiques i estructures ens ajuden a entendre que potser l’abandonament no va ser tan total. Des d’aquest web confiem que d’aquesta nova plaga ens en sortirem i, mentrestant intentarem mantenir la comunicació, ara que la Internet ens permet viure i escriure la història connectats.

X.A./RSAT