El link per la xerrada de dijous dels Srs. Josep M. Vergés i Ramon Viñas “Representacions rupestres de la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí” és…
Tot i les limitacions que imposa la pandèmia la vida nostra societat manté activitats diverses. El proppassat dia 22 tinguèrem la mensual reunió de la Junta directiva, via telemàtica, on es tractaren diversos temes sobre l’administració de la seu, estat de les publicacions, comptabilitat de quotes, difusió del Butlletí i altres. L’actualització dels carnets de soci està en marxa i aviat podrem disposar dels nous carnets. Pendent queda la forma de lliurar-los, ja que l’enviament per correu o missatgeria és molt onerós. Des d’aquí recomanem a tots els socis que hagin canviat d’adreça postal la necessitat d’actualitzar les dades adreçant-se per correu electrònic a la societat (informació@arqueologica.org).
El programa del cicle de conferències del primer semestre s’ha completat pels dijous de la segona quinzena d’abril i primera setmana de maig (dies 15, 22, 29 d’abril i 6 de maig). Els temes i conferenciants seran publicats oportunament així com les instruccions per a participar.
La RSAT ha estat present en les reunions del Consell Municipal del Patrimoni, institució que va guanyant presència i rellevància en la gestió actual del patrimoni arqueològic.
Pels que en tinguin curiositat, enllacem el reportatge sobre la Font dels lleons, editat per Apriori SA i present a Youtube (Clicar aquí). Ens arriben veus d’una possible museïtzació del monument, integrat en tot el projecte que afecta les troballes i jaciments de la Part baixa de la ciutat.
A la foto es pot veure l’escalinata monumental dins la Torre romana (dita Torre dels advocats, dependències de l’Antiga Audiència, a l’edifici de l’antiga Escola de Nàutica) que forma part del conjunt del Fòrum provincial, que recentment s’ha fet visible des de l’exterior al carrer dels Ferrers. Un gran pas per la restauració i obertura al públic de l’indret.
..
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica de Tarragona (ICAC) ha iniciat les prospeccions arqueològiques a les parts fins ara ocultes de l’aqüeducte romà del Francolí. Diari Més de Tarragona es fa resó amb una nota de Redacció. “Les excavacions dutes a terme durant 2020 a diferents poblacions del Camp de Tarragona van permetre als investigadors determinar que l’aqüeducte del Gaià no és un sol aqüeducte sinó que es tracta de dos aqüeductes connectats. Ara han començat les tasques per intentar recuperar-los. Durant els primers dies, l’ICAC ha constatat que pràcticament dels 9 km de construcció de l’aqüeducte dins el terme de Tarragona estan destruïts o, en el millor dels casos, ocults per la vegetació. No obstant això, el tram millor conservat és el situat als números 47 i 49 de l’avinguda de Catalunya. Altres restes de l’aqüeducte es troben al Camí Vell de Valls. Aquí es detecten escassos indicis fins arribar a la zona de les Coves de la Pedrera. Passat el Pont del Diable i seguint cap el nord, la conducció està oculta per un espès bosc en una longitud de 3 km per entrar després a Sant Ramon i Sant Salvador, on la construcció dels barris n’ha fet desaparèixer 1,5 km. Finalment, en els darrers 500 m abans d’entrar en el terme municipal dels Pallaresos, es conserven alguns trams considerables. Els propers dies, els treballs de prospecció continuaran ara als termes municipals de Puigdelfí, Pallaresos i Perafort. També s’investigarà la zona al voltant del Pont del Diable, on alguns indicis apunten la possibilitat de noves descobertes.”
El membre de la Junta de la RSAT i Director del Butlletí, Dr. Jordi Lòpez, dirigeix el projecte juntament amb altres membres d l’ICAC i associats.
Esperem conèixer aviat els resultats de la prospecció.
UNA PROPOSTA PER DESPRÉS DE LA PANDÈMIA
O abans…
La RSAT hauria de prendre la responsabilitat de proposar al nou govern que sorgeixi de les eleccions del 14F l’extensió de la Preservació del Patrimoni Històric a l’àmbit de l’ensenyament, de forma transversal de tots els programes educatius formals.
El Patrimoni és, essencialment, el suport de la Història. I s’ha dit repetides vegades que els pobles que no coneixen la seva història es veuran obligats a repetir-la (1). Per a protegir el Patrimoni també primer cal conèixer-lo i l’espai natural on adquirir aquest coneixement és a l’escola. Però, i al nostre entendre, no com una matèria concreta, específica, o acadèmica, sinó com un coneixement transversal des de tot el temari, com s’hauria de fer amb la protecció del medi ambient.
Una iniciativa en aquesta direcció requerirà la incorporació de bons coneixedors del Patrimoni, bàsicament arqueòlegs i antropòlegs històrics, amb el que, naturalment portarà a la creació de nous llocs de treball per aquests professionals.
Tarragona, seu i jaciment de l’antiga Tàrraco, té un substrat especi
1Frase repetida recentment i atribuïda a George Santayana (https://en.wikiquote.org/
Aquest proppassat dimarts dia 18 de gener s’ha celebrat la Reunió mensual de la Junta Directiva de la RSAT via telemàtica, amb participació de la pràctica totalitat dels seus membres.
Volem compartir la informació d’aquesta activitat també per deixar evidència que, malgrat la dissortada situació de pandèmia que travessem, la Societat es manté activa i amb voluntat d’enfrontar el futur amb el mateix entusiasme que els recentment passats 175 anys. Oferim un resum dels temes tractats i projectes d’aquesta primera reunió del nou any.
-Temes administratius.
Carnets de soci. Com molts haureu apreciat la vigència dels carnets caducava el 31 de desembre de l’any just passat. Amb la recuperació de les quotes i, per tant, l’actualització del cens de socis, hem endegat les actuacions per a l’emissió dels nous carnets que, esperem, podrem lliurar al llarg del primer trimestre.
Butlletí: tal com vam anunciar s’ha pogut habilitar uns periodes de presència a la nostra seu per a poder recollir els exemplars del darrer número, estrategia que sembla que va funcionant puix que ja hem lliurat unes quantes dotzenes d’exemplars. La propera edició ja compta amb uns quants articles de gran interés i esperem que es podrà publicar al llarg de l’any actual.
Actualització d’adreces dels socis. Encara rebem retornades alguns dels enviaments per adreces incorrectes. És d’un gran interés que aquells que hagin canviat d’adreça ja sigui postal, electrònica (email), dades bancàries o telèfon, ens facin arribar les noves actualitzades per a mantenir la comunicació. Com de ben segur sabeu, els nostres registres cumpleixen amb la normativa europea de protecció de dades (RGPD).
– Activitats acadèmiques.
Conferències, “webinars”, visites arqueològiques. S’estan completant els calendaris per a dur a terme diverses activitats al llarg de la primera meitat de l’any, que s’anunciaran oportunament.
– Eleccions a la Junta Directiva.
A l’actual exercici correspon la celebració d’eleccions de la meitat dels càrrecs de la Junta Directiva. En la confiança que la situació sanitària ha de millorar, s’espera definir les dates del procés electoral cap a finals de la primavera, probablement tot coincidint amb l’Assemblea General anual.
– Donacions.
Recentment la societat ha rebut un seguit de donacions (llibres, col·leccions i objectes) que s’espera poder exposar tan bon punt les limitacions de mobilitat facin possible mantenir la seu oberta.
– Relacions amb administracions i entitats properes.
S’ha continuat mantenint una comunicació fluida amb les administracions, especialment l’ajuntament, sobre temes diversos i s’ha donat suport a la creació de la Taula de Gestió del Patrimoni com a eina més funcional per el desenvolupament de les actuacions de preservació del patrimoni de Tàrraco i la realització d’obres.
S’han mantingut relacions diverses amb publicacions locals i mitjans de comunicació, ràdio i televisió que entenem profitoses per palesar la nostra presència i activitats.
Recordem a tots els nostres socis i simpatitzants que els nostres canals de comunicació extrerna romanen oberts i a la disposició de tothom:
Adreça postal:
Reial Societat Arqueologica Tarraconense
Carrer Major, 35 pral.
43003 TARRAGONA
Adreça electrònica:
informacio@arqueologica.org
Telèfon:
977 233 789 – 638 926 916
La Junta Directiva
Fidel al seu compromís anual, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense acaba de publicar el Butlletí Arqueològic corresponent a l’any 2020. La revista científica té una trajectòria més que centenària, essent la més antiga de Catalunya en el seu gènere, i s’edita amb el patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana, l’Ajuntament i la Diputació de Tarragona.
Es tracta d’un volum de 284 pàgines enquadernat amb tapa dura i tela i ricament il·lustrat. Comprèn una dotzena d’articles escrits per 19 investigadors que pertanyen a diferents institucions de Tarragona, Barcelona, Saragossa i Roma, escrits bàsicament en llengua catalana, però també en castellà i italià.
El llibre s’obre amb un article sobre el poblament protohistòric de l’Alt Camp, en funció d’unes prospeccions realitzades per Joan Canela i Núria Otero els anys 2012-2014.
Segueix després un bloc sobre diversos aspectes de la Tàrraco romana. Antonio Mostalac i Carmen Guiral treballen la pintura mural romana trobada en les excavacions de la Pedrera del Port del segle XIX; Antonio Peña renova el debat sobre la decoració del pòrtic del recinte de culte de acròpolis; i Julio C. Ruiz escriu sobre l’epigrafia com a font topogràfica centrant-se en les inscripcions sobre edificis i espais sacres de caràcter públic. El bloc de Tàrraco acaba amb un article col·lectiu que presenta nous fragments d’escultura arquitectònica visigòtica.
Continuen dos articles sobre jaciments romans dels voltants de la ciutat: un estudi de les monedes de la vil·la romana del Mas dels Frares de Constantí, de Jordi López Vilar; i un treball sobre una inscripció gravada en un dolium de la vil·la romana de Cal·lípolis (Vila-seca), del mateix autor en col·laboració amb Joaquín Ruiz de Arbulo.
L’època moderna està representada per diversos articles: un estudi de Sandra Cano sobre els fons bibliogràfics d’autors clàssics no cristians a la Biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona; un de Patricia Terrado i Joan Menchon presentant un plànol inèdit de Tarragona de 1811; un treball d’Anna Serra sobre campanars tardans del barroc tarragoní; i una notícia sobre els trasllats de la imatge de la mare de Déu de Scala Dei.
Com a contribució a l’any Serra Vilaró, l’arqueòloga italiana Anna Maria Liberati publica “Joan Serra i Vilaró, Roma 1938. Un archeologo spagnuolo agli Studi Romani”. El llibre finalitza amb la necrològica de l’enyorat Jordi Morant i Clanxet.
ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA
En virtut de l’article 40.5 del Real Decret-Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19 i de conformitat amb el que preveuen els Estatuts de la RSAT i per acord pres per la Junta Directiva en la sessió de 23 de novembre, us convoquem a la Junta General Ordinària que se celebrarà el proper dimarts 29 de desembre de 2020 a les 18:30 h de la tarda.
Ateses les circumstàncies actuals ocasionades per la COVID-19, la Junta General es celebrarà telemàticament mitjançant la plataforma ZOOM per un enllaç que us enviarem uns dies abans.
En cas que no es pugui assistir telemàticament, es pot fer ús del dret a atorgar la representació i el vot al President, a qualsevol membre de la Junta, o al soci que designeu. Per això adjuntem amb el present correu una butlleta de delegació de vot que ha de ser convenientment emplenada i enviada per correu postal (Carrer Major 35, pral. – 43003 Tarragona) o bé per correu electrònic, com a màxim fins el dia 28 de desembre, a la següent adreça: informacio@arqueologica.org.
ORDRE DEL DIA
1r. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la sessió anterior del dia 28 de juny de 2019.
2n. Lectura i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici passat i del pressupost per enguany.
3r. Lectura de la Memòria de Secretaria de l’any 2019 i, en el seu cas, aprovació.
4t. Projectes i proposicions presentades, per escrit via correu electrònic o postal.
5è. Precs i preguntes, o torn obert de paraula.
NB: Durant els cinc dies anteriors a la data esmentada, els socis podran examinar els llibres de la Societat i els documents justificatius, d’acord amb l’article 19.5 dels Estatuts, amb cita prèvia concertada per tal de complir i respectar les recomanacions de seguretat i protecció prescrites per les autoritats sanitàries.
La Junta Directiva us agraeix, especialment en aquestes circumstàncies, la vostra comprensió i compromís.
PD: Aprofitem l’avinentesa per informar que hem editat el Butlletí Arqueològic Núm. 42 corresponent a l’any 2020 i que resta a disposició dels socis per recollir-lo a la seu de l’entitat segons l’horari següent: dimarts 15 de desembre de 17ºº h a 19ºº h, dimecres 16 de desembre de 10ºº h a 12ºº h i dijous 17 de desembre de 17ºº h a 19ºº h. Al mes de gener també es podran recollir els llibres els dies di marts 12 de 17ºº h a 19ºº h, dimecres 13 de 10ºº h a 12ºº h i dijous 14 de 17ºº h a 19ºº h.9o’
El Secretari, Vist i plau,
el President
Òscar Martín Vielba Joan-Vianney M. Arbeloa Rigau
Tarragona, 11 de desembre de 2020
Enguany estem commemorant a Tarragona el 20è aniversari de la declaració del conjunt de Tàrraco com a Patrimoni Mundial i, alhora fent un balanç del què ha estat per al patrimoni arqueològic de la ciutat aquesta declaració.
La Reial Societat Arqueològica Tarraconense ha estat convidada a la darrera sessió de +ls seminaris web organitzats per l’Ajuntament de Tarragona, que va tenir lloc el passat 25 de novembre. A l’esmentada sessió, que comptà amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Pau Ricomà, hi van participar també Joan Menchón, cap tècnic de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, Mònica Borrell, directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Jordi Tresserras, Consultor d’UNESCO i director del Laboratori de Patrimoni i Turisme Cultural de la Universitat de Barcelona, i Josep Maria Palet, director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), coordinat i moderat per la periodista Cinta S. Bellmunt.
En el decurs de la sessió es van tractar diversos aspectes relacionats amb la repercussió de la declaració en el tractament, conservació i coneixement de les restes patrimonials de Tàrraco, el seu potencial, el retorn social, i la projecció de futur.
Per part de l’Arqueològica vam posar èmfasi en la importància de la implicació de la societat civil en la gestió del llegat patrimonial, perquè permet una visió més àmplia de les implicacions que les decisions tècniques o polítiques poden tenir sobre el patrimoni, així com la necessitat de promoure actuacions coherents i homogènies en els edificis romans monumentals que avui, com a resultat de l’evolució urbana, estan situats en diferents indrets de la ciutat actual. Casos paradigmàtics d’això són el Circ romà i el Fòrum Provincial, que han patit actuacions arqueològiques d’excavació i restauració amb criteris diversos tot i ser un mateix monument, cosa que obstaculitza l’enteniment de l’espectador davant una realitat que li és difícil de relacionar. Aquesta opinió nostra va ser recolzada per Jordi Tresserres, consultor d’UNESCO, en el sentit de ressaltar la importància que ha de tenir la participació ciutadana en la presa de decisions sobre el patrimoni i el correcte coneixement d’aquest patrimoni que els ciutadans han d’obtenir amb les actuacions que es porten a terme.
Així mateix la nostra entitat va ressaltar el potencial arqueològic que encara hi ha a Tarragona per aprofundir en el coneixement de la ciutat romana que haurà de projectar-se en futures actuacions a llarg termini, com la porta monumental de l’Amfiteatre romà que es troba sota la plaça del Cardenal Arce Ochotorena, o les restes de la ciutat romana que es conserven en els patis interiors de les illes de cases de l’eixample central, entre la Rambla Nova i el Teatre romà, restes que ens aproparien al coneixement de la vida quotidiana dels ciutadans. La directora del MNAT, Mònica Borrell, entre altres aportacions, va coincidir en aquesta darrera apreciació, en considerar que els aspectes de la vida diària dels ciutadans romans ajuden a comprendre la societat d’aquell temps i establir un relat de Tàrraco molt més exacte i proper a la realitat, essent el Museu l’espai idoni per apreciar i difondre aquests aspectes.
La participació de l’Arqueològica en la darrera sessió va ser una bona ocasió per donar a conèixer i exposar el nostre parer sobre aquestes qüestions davant els representants de les diferents administracions i institucions que hi varen prendre part.
(Els interessats poden veure la sessió sencera a l’enllaç de Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=YV7P2_4MfbU&feature=youtu.be )
