Ja fa quinze anys què en Jordi Rovira ens va oferir aquest article, en el qual ens explicà la història de la seva construcció, la inauguració l’any 1929, els materials constructius emprats, les persones que hi varen intervenir, i algunes circumstàncies que va viure l’edifici durant la seva utilització com a seu de l’entitat bancària estatal, com la pèrdua de la corona reial de l’escut amb la República, o el fet més interessant per a nosaltres d’haver estat el lloc on es guardà la nina d’ivori trobada a la Necròpolis de la Tabacalera, primer dins la caixa forta i posteriorment en una vitrina, a la mateixa seu bancària.

Sobre aquesta nina d’ivori del segle III d. C. sabem que quan ja es va portar al Museu Arqueològic, lloc on li pertoca romandre, se’n va fer una còpia tan bona que molts arqueòlegs no podien distingir quina era la peça autèntica i quina era la còpia moderna, A vegades penso que més d’un s’hauria quedat amb el dubte de quina peça havia vist realment!

El que probablement en Jordi Rovira no es s’hauria imaginat mai (o potser sí) és que després de tants anys l’edifici del Banc d’Espanya continuaria avui sense un ús definit i sense projectes viables que el posin altre cop en valor, i no serà per manca de necessitats a la ciutat! És cert que ha acollit algun rodatge cinematogràfic o alguna exposició, però aquestes son actuacions molt temporals que no solucionen el problema.

Molts des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense hem pensat que l’edifici podria acollir la Biblioteca Provincial, ja què en els jardins de la part posterior es poden fer les ampliacions necessàries en el cas que l’espai actual no sigui suficient. Guanyaríem una Biblioteca al centre de la ciutat, a la que molts usuaris podrien accedir sense problemes i es posaria en valor un edifici molt emblemàtic de la ciutat. Ara, però, sembla que es parla de col·locar la Biblioteca Provincial a la zona de la Tabacalera, pràcticament en un extrem de la ciutat. Personalment penso que si finalment la Biblioteca s’instal·la a la Tabacalera li passarà com a l’estació de l’AVE a Perafort, que la seva ubicació provocarà la infrautilització d’aquest servei i no solucionarà les necessitats dels usuaris.

Joan-Vianney M. Arbeloa i Rigau

(Comentari a l’article de Jordi Rovira “L’edifici del Banc d’Espanya” publicat a La Vanguardia el 26 de març de 2010)