Les excavacions a la necròpolis de Milmanda

/in /by

El dimarts 21 d’abril l’arqueòleg Joan Canela ha pronunciat la tercera conferència del cicle de Primavera, titulada Les excavacions a la necròpolis de Milmanda (2023-2025). Davant d’un públic interessat, que al final de la xerrada va intervenir activament, va presentar de forma molt didàctica les actuacions fetes en aquest important jaciment de la Conca de Barberà.

La intervenció va començar amb la presentació general del moment cultural al que pertany la necròpolis: la primera edat del ferro, així com dels rituals funeraris emprats, tot destacant l’excepcionalitat de necròpolis d’aquesta època conegudes a les nostres terres, principalment aquesta i la de la Can Canyís, a Banyeres del Penedès.

Després va prosseguir amb el descobriment i espoli del jaciment ocorregut els anys 70 que malauradament va significar la pràctica destrucció d’un conjunt arqueològic de gran interès, i del qual es conserven només alguns objectes esparsos en els museus de Montblanc i l’Espluga de Francolí.

Finalment, la descripció de l’excavació d’aquests darrers anys, efectuada amb metodologia científica pel l’ICAC i que ha permès recuperar encara alguna urna amb el seu aixovar que quasi miraculosament va sobreviure a la desfeta de fa 50 anys.

 

 

Greenbelt’26 ¿?

/in /by

El diari Més Tarragona del passat dia 16 d’abril tractava sobre la culminació d’aquest projecte que, segons el nostre alcalde, ha suposat la renaturalització de 2,4 m2 per a cada habitant de la ciutat.. Això és encomiable en gran manera; voldríem però fer algunes consideracions que pensem no s’haurien de veure en sentit negatiu sinó com una aportació constructiva.

 

Una de les joies de Tarragona és el Passeig de les Palmeres que amb el seu Mirador o Balcó del Mediterrani permet admirar aquesta part del litoral i la seva rada fins l’horitzó i les restes de l’amfiteatre romà, d’una basílica visigòtica i d’una església romànica. Per això, no entenem que es permeti que uns baladres impedeixin treure el cap, com tampoc entenem que uns metres més amunt, quan en pocs dies treguin la fulla les mèlies i demés arbres allí existents, es crearà una pantalla verda que impedirà contemplar íntegrament el conjunt arqueològic.

 

Pensem que és urgent una actuació immediata de poda i, amb més calma, procedir a l’eliminació i substitució d’arbres, matolls i plantes de manera que és formi una zona neta i harmònica amb els monuments que vagi des de la baixada de Toro fins a la via Augusta. 

 

Els arbres, a partir de certa edat, desenvolupen unes arrels que aixequen paviments i voreres o agafen unes grans capçades que tapen perspectives i monuments, com és el cas del carrer de les Coques, o els perjudiquen directament com ha passat al passeig Arqueològic. És per això que s’ha de controlar el seu creixement evitant arribar a situacions extremes, i també hauria d’existir un control continuat en el cas d’espècies invasives com és el cas del Pont del Diable, on els pins s’acabarien menjant el monument.


Rafael Gabriel Costa

President d’honor de la RSAT

 

La granja cistercenca del Tillar (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà): crònica d’un redescobriment

/in /by

En el segon dimarts d’abril ha tingut lloc la segona de les quatre conferències del Cicle de Primavera de la RSAT, presentada pels arqueòlegs Judit Ciurana (EOS ARQUEOLOGIA SCP) i Moisés Díaz.

Sota el títol La granja cistercenca del Tillar (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà): crònica d’un redescobriment, els assistents han conegut els detalls de les diverses campanyes de prospecció i excavació de les estructures aterrassades ubicades en l’actual Paratge Natural de Poblet que, a l’edat mitjana, haurien format part de l’àrea d’influència del mateix Monestir de Poblet.

La sala d’actes de l’Arqueològica, de nou s’ha tornat a omplir, demostrant l’interès per la temàtica. A més. hem comptat amb la presència dels consellers Oscar García i Álvaro Batlle.

 

 

 

Els aqüeductes de les vil·les romanes del Baix Gaià

/in /by

Aquesta tarda ha tingut lloc la primera de les quatre conferències del Cicle de Primavera de la RSAT, presentada pel nostre vicepresident Jordi López (ICAC).

Sota el títol Els aqüeductes de les vil·les romanes del Baix Gaià, l’auditori ha pogut conèixer de primera mà l’estat actual de la investigació que es duu a terme en aquesta àrea; i comprendre com es cobrien les necessitats d’abastiment d’aigua en època romana al voltant de l’àrea d’influència de Tarraco.

La sala d’actes de l’Arqueològica s’ha quedat petita per l’acte, que ha despertat l’interès d’un bon grapat de socis i sòcies.

 

Cicle de conferències de primavera 2026

/in /by

La RSAT presenta el cicle de conferències per aquesta primavera, que ocuparà tots els dimarts del mes d’abril, amb ponències a les 19:30h, a la sala d’actes de la nostra seu.

 

A continuació trobareu el detall de cadascun dels actes:

– Dimarts 7 d’abril, a les 19.30 h, “Els aqüeductes de les vil·les romanes del Baix Gaià”, per Jordi López (ICAC).

– Dimarts 14 d’abril, a les 19.30 h, “La granja cistercenca del Tillar (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà): crònica d’un redescobriment”, per Judit Ciurana (EOS ARQUEOLOGIA SCP) i Moisés Díaz (arqueòleg).

– Dimarts 21 d’abril, a les 19.30 h, “Les excavacions a la necròpolis de Milmanda (2023-2025)”, per Joan Canela (ICAC).

– Dimarts 28 d’abril, a les 19.30 h, “El pla estratègic del Museu Diocesà de Tarragona: ciutat i recerca arqueològica”, per Andreu Muñoz (MDT) i Josep M. Macias (ICAC).

 

L’accés és lliure, limitat a la capacitat de l’espai.

 

 

Subvenció de la Diputació de Tarragona

/in /by

Amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona amb 782,44€ per l’adquisició de material informàtic, provinent de les subvencions otorgades el 2025, hem renovat part del nostre equipament informàtic. És el 49,80% del pressupost elegible. I ara tenim un ordinador que vola!

Presentació del llibre “La part alta de Tarragona, 1715. Evolució del cor d’una ciutat”

/in /by

Aquest passat dijous 5 de març de 2026, el nostre president honorífic Rafael Gabriel Costa ha presentat, a la seu de la Demarcació de Tarragona dels Enginyers Industrials de Catalunya, el llibre titulat LA PART ALTA DE TARRAGONA, 1715. Evolució del cor d’una ciutat. Es tracta d’una obra de caràcter històric i topogràfic, centrada en la morfologia urbana del nucli antic de Tarragona. De fet, en l’acte de presentació, ens va guiar, com en una passejada plàcida, pels diferents racons d’aquesta àrea, descobrint-nos detalls, curiositats i eventualitats que conformen l’evolució dels espais i els usos en els últims segles; sempre conservant la influència de les edificacions anteriors. L’estudi neix de la confrontació d’un plànol de 1715 amb l’organització actual del casc antic de Tarragona; i es suporta amb altres plànols, gravats, dibuixos i fotografies de diferents èpoques.

 

 

El volum, editat pels Bibliòfils de Tarragona, no està a la venda, però és consultable a diferents biblioteques, entre les quals la de la RSAT.

La renaturalització del Pont del Diable, en curs

/in /by

A finals de novembre es va anunciar la restauració ambiental i renaturalització del Pont del Diable de Tarragona, fet que ha de servir per crear nous itineraris al voltant del monument amb l’objectiu d’evitar l’erosió de l’entorn i millorar els accessos. El projecte, que està finançat amb fons europeus i s’emmarca en el Tarragona Greenbelt’26, és una actuació positiva.

A dia d’avui s’hi està treballant, sobretot en la definció dels camins i en la neteja de la vegetació de la banda oriental (incloent la tala d’alguns pins).

No obstant, des de l’Arqueològica creiem que també caldria actuar sobre els arbres que creixen descontroladament a tocar del monument, i que n’impedeixen la seva contemplació.

 

 

El meu Rodolfo Cortés

/in /by

 

Vaig conèixer el Rodolfo el primer dia de classe del primer curs de batxillerat. Originari de la Torreblanca castellonera, vivia al carrer que feia cantonada a casa meva i mil vegades cada matí vam compartir la pujada fins a l’institut, a la Rambla Vella. Fill de mestre i amb una germana més gran que ell, em va confessar que l’ajudava amb els deures de casa; el Rodolfo era, indiscutiblement, el primer de la classe. Sempre treia tot d’excel·lents.

En arribar al batxillerat superior i la maniquea y absurda tria de Ciències o Lletres, ell va triar Lletres. L’únic noi quan, aleshores, només les xiques feien Lletres, orientades cap a la carrera de “Filosofía y Letras” que donava accés a feines d’ensenyament. Va ser després, de quan el Preuniversitari, o més tard, que em va dir que el que pensava era estudiar “llengües semítiques”: hebreu, arameu, àrab… jo què sé! Jovenets d’escàs coneixement, els companys i jo pensàvem que difícilment es guanyaria la vida.

Amb estudis universitaris separats a Barcelona, ens vam perdre de vista. Fins a un dia que me’l vaig trobar i em digué que se n’anava a viure a un kibbutz, a Israel. Ostres! Als anys 60 els kibbutz, les comunes israelianes, ocupaven un lloc mític a l’imaginari del jovent que començava a conèixer les comunes hippies californianes.

No ens vam veure més perquè jo vaig marxar a altres móns un grapat d’anys. Fins que me’l vaig retrobar de profe de la meva filla, aleshores flamant estudiant d’Història i Arqueologia a la URV als anys 80 del segle passat. Contactes ocasionals pels passadissos o la cafeteria del vell edifici de la plaça Imperial Tarraco, van propiciar que em convidés a algunes visites als monuments, de les que en recordo una de molt detallada i interessant al jaciment dels Munts, quan encara no s’havien fet les primeres excavacions i restauracions.

Rodolfo Cortés fou un bon company d’institut, un bon mestre i arqueòleg que completava la seva formació i expertesa acadèmica amb habilitats de paleta, i un excel·lent acadèmic durant molts anys. I una bona persona, estimada per amics, companys i alumnes. Des d’allà on sigui, espero que contempli el que fem tots plegats amb la Tàrraco de pedra que ell va treballar i estimar.

 

SETL

 

Xavier Allué

Febrer 2026

El Butlletí Arqueològic entra amb força al Carhus+2025

/in /by

El passat mes de novembre es va publicar la versió definitiva de Carhus+, el sistema de classificació de revistes científiques de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, que no s’actualitzava des de l’any 2018. Carhus+ inclou més de 5.000 revistes de tot el món, catalogades en quatre categories (A, B, C i D, de més a menys). El Butlletí Arqueològic ha assolit la categoria B, per tant ha obtingut una bona puntuació i s’ha considerat a l’alçada de revistes com el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (Institut d’Estudis Catalans), el Butlletí de la Societat Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Faventia (Universitat Autònoma de Barcelona) o la Revista d’Arqueologia de Ponent (Universitat de Lleida).

A més, el nostre Butlletí ha entrat també enguany a Erih+, l’índex elaborat per la European Science Foundation que recull publicacions que compleixen una sèrie de criteris de qualitat en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials.

D’aquesta manera, el Butlletí Arqueològic, amb 125 anys d’història, és present ja en les següents plataformes d’anàlisi de qualitat de revistes: CARHUS+2025, ERIH+, CIRC, MIAR i LATIDEX; i en els portals de difusió DIALNET i RACO.

Aquesta feina de situar la revista al lloc on li pertocava no ha estat fàcil. Ha requerit l’elaboració d’informes, i contacte constant amb les plataformes, una tasca pacient de mesos d’espera en les que, sota la coordinació de la direcció de la revista, hi han participat diversos col·laboradors
a qui volem agrair des d’aquí el temps esmerçat.

Desitgem vivament que aquesta nova situació esperoni als investigadors, especialment aquells en formació, a presentar a la nostra revista els resultats dels seus treballs.

J.L.V.