Els aqüeductes de les vil·les romanes del Baix Gaià

Aquesta tarda ha tingut lloc la primera de les quatre conferències del Cicle de Primavera de la RSAT, presentada pel nostre vicepresident Jordi López (ICAC).

Sota el títol Els aqüeductes de les vil·les romanes del Baix Gaià, l’auditori ha pogut conèixer de primera mà l’estat actual de la investigació que es duu a terme en aquesta àrea; i comprendre com es cobrien les necessitats d’abastiment d’aigua en època romana al voltant de l’àrea d’influència de Tarraco.

La sala d’actes de l’Arqueològica s’ha quedat petita per l’acte, que ha despertat l’interès d’un bon grapat de socis i sòcies.

 

Cicle de conferències de primavera 2026

La RSAT presenta el cicle de conferències per aquesta primavera, que ocuparà tots els dimarts del mes d’abril, amb ponències a les 19:30h, a la sala d’actes de la nostra seu.

 

A continuació trobareu el detall de cadascun dels actes:

– Dimarts 7 d’abril, a les 19.30 h, “Els aqüeductes de les vil·les romanes del Baix Gaià”, per Jordi López (ICAC).

– Dimarts 14 d’abril, a les 19.30 h, “La granja cistercenca del Tillar (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà): crònica d’un redescobriment”, per Judit Ciurana (EOS ARQUEOLOGIA SCP) i Moisés Díaz (arqueòleg).

– Dimarts 21 d’abril, a les 19.30 h, “Les excavacions a la necròpolis de Milmanda (2023-2025)”, per Joan Canela (ICAC).

– Dimarts 28 d’abril, a les 19.30 h, “El pla estratègic del Museu Diocesà de Tarragona: ciutat i recerca arqueològica”, per Andreu Muñoz (MDT) i Josep M. Macias (ICAC).

 

L’accés és lliure, limitat a la capacitat de l’espai.

 

 

Subvenció de la Diputació de Tarragona

Amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona amb 782,44€ per l’adquisició de material informàtic, provinent de les subvencions otorgades el 2025, hem renovat part del nostre equipament informàtic. És el 49,80% del pressupost elegible. I ara tenim un ordinador que vola!

Presentació del llibre “La part alta de Tarragona, 1715. Evolució del cor d’una ciutat”

Aquest passat dijous 5 de març de 2026, el nostre president honorífic Rafael Gabriel Costa ha presentat, a la seu de la Demarcació de Tarragona dels Enginyers Industrials de Catalunya, el llibre titulat LA PART ALTA DE TARRAGONA, 1715. Evolució del cor d’una ciutat. Es tracta d’una obra de caràcter històric i topogràfic, centrada en la morfologia urbana del nucli antic de Tarragona. De fet, en l’acte de presentació, ens va guiar, com en una passejada plàcida, pels diferents racons d’aquesta àrea, descobrint-nos detalls, curiositats i eventualitats que conformen l’evolució dels espais i els usos en els últims segles; sempre conservant la influència de les edificacions anteriors. L’estudi neix de la confrontació d’un plànol de 1715 amb l’organització actual del casc antic de Tarragona; i es suporta amb altres plànols, gravats, dibuixos i fotografies de diferents èpoques.

 

 

El volum, editat pels Bibliòfils de Tarragona, no està a la venda, però és consultable a diferents biblioteques, entre les quals la de la RSAT.

La renaturalització del Pont del Diable, en curs

A finals de novembre es va anunciar la restauració ambiental i renaturalització del Pont del Diable de Tarragona, fet que ha de servir per crear nous itineraris al voltant del monument amb l’objectiu d’evitar l’erosió de l’entorn i millorar els accessos. El projecte, que està finançat amb fons europeus i s’emmarca en el Tarragona Greenbelt’26, és una actuació positiva.

A dia d’avui s’hi està treballant, sobretot en la definció dels camins i en la neteja de la vegetació de la banda oriental (incloent la tala d’alguns pins).

No obstant, des de l’Arqueològica creiem que també caldria actuar sobre els arbres que creixen descontroladament a tocar del monument, i que n’impedeixen la seva contemplació.

 

 

El meu Rodolfo Cortés

 

Vaig conèixer el Rodolfo el primer dia de classe del primer curs de batxillerat. Originari de la Torreblanca castellonera, vivia al carrer que feia cantonada a casa meva i mil vegades cada matí vam compartir la pujada fins a l’institut, a la Rambla Vella. Fill de mestre i amb una germana més gran que ell, em va confessar que l’ajudava amb els deures de casa; el Rodolfo era, indiscutiblement, el primer de la classe. Sempre treia tot d’excel·lents.

En arribar al batxillerat superior i la maniquea y absurda tria de Ciències o Lletres, ell va triar Lletres. L’únic noi quan, aleshores, només les xiques feien Lletres, orientades cap a la carrera de “Filosofía y Letras” que donava accés a feines d’ensenyament. Va ser després, de quan el Preuniversitari, o més tard, que em va dir que el que pensava era estudiar “llengües semítiques”: hebreu, arameu, àrab… jo què sé! Jovenets d’escàs coneixement, els companys i jo pensàvem que difícilment es guanyaria la vida.

Amb estudis universitaris separats a Barcelona, ens vam perdre de vista. Fins a un dia que me’l vaig trobar i em digué que se n’anava a viure a un kibbutz, a Israel. Ostres! Als anys 60 els kibbutz, les comunes israelianes, ocupaven un lloc mític a l’imaginari del jovent que començava a conèixer les comunes hippies californianes.

No ens vam veure més perquè jo vaig marxar a altres móns un grapat d’anys. Fins que me’l vaig retrobar de profe de la meva filla, aleshores flamant estudiant d’Història i Arqueologia a la URV als anys 80 del segle passat. Contactes ocasionals pels passadissos o la cafeteria del vell edifici de la plaça Imperial Tarraco, van propiciar que em convidés a algunes visites als monuments, de les que en recordo una de molt detallada i interessant al jaciment dels Munts, quan encara no s’havien fet les primeres excavacions i restauracions.

Rodolfo Cortés fou un bon company d’institut, un bon mestre i arqueòleg que completava la seva formació i expertesa acadèmica amb habilitats de paleta, i un excel·lent acadèmic durant molts anys. I una bona persona, estimada per amics, companys i alumnes. Des d’allà on sigui, espero que contempli el que fem tots plegats amb la Tàrraco de pedra que ell va treballar i estimar.

 

SETL

 

Xavier Allué

Febrer 2026

El Butlletí Arqueològic entra amb força al Carhus+2025

El passat mes de novembre es va publicar la versió definitiva de Carhus+, el sistema de classificació de revistes científiques de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, que no s’actualitzava des de l’any 2018. Carhus+ inclou més de 5.000 revistes de tot el món, catalogades en quatre categories (A, B, C i D, de més a menys). El Butlletí Arqueològic ha assolit la categoria B, per tant ha obtingut una bona puntuació i s’ha considerat a l’alçada de revistes com el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (Institut d’Estudis Catalans), el Butlletí de la Societat Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Faventia (Universitat Autònoma de Barcelona) o la Revista d’Arqueologia de Ponent (Universitat de Lleida).

A més, el nostre Butlletí ha entrat també enguany a Erih+, l’índex elaborat per la European Science Foundation que recull publicacions que compleixen una sèrie de criteris de qualitat en l’àmbit de les humanitats i les ciències socials.

D’aquesta manera, el Butlletí Arqueològic, amb 125 anys d’història, és present ja en les següents plataformes d’anàlisi de qualitat de revistes: CARHUS+2025, ERIH+, CIRC, MIAR i LATIDEX; i en els portals de difusió DIALNET i RACO.

Aquesta feina de situar la revista al lloc on li pertocava no ha estat fàcil. Ha requerit l’elaboració d’informes, i contacte constant amb les plataformes, una tasca pacient de mesos d’espera en les que, sota la coordinació de la direcció de la revista, hi han participat diversos col·laboradors
a qui volem agrair des d’aquí el temps esmerçat.

Desitgem vivament que aquesta nova situació esperoni als investigadors, especialment aquells en formació, a presentar a la nostra revista els resultats dels seus treballs.

J.L.V.

Bon Nadal 2025!

Benvolguts, benvolgudes,

Us fem arribar els millors desitjos per encetar el nou any. Esperem poder gaudir de múltiples ocasions per trobar-nos i compartir saber i coneixements.

 

Molt bones festes!

Xerrada i visita a la Catedral de Tarragona: “Pedres tarraconenses”

La darrera setmana de tardor la nostra Societat ha programat una xerrada sobre “pedres tarraconenses” amb l’objectiu d’oferir unes primeres nocions sobre els diferents tipus de pedra usats en la Tarragona romana i posterior, incidint en els materials locals, però incorporant també els d’importació. Anna Gutiérrez Garcia-Moreno, investigadora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, ha impartit les explicacions, que s’han distribuït en dues sessions. Una primera —teòrica— que es va dur a terme a la nostra seu el dijous 27 de novembre. La segona —de caràcter eminentment pràctic— es va desenvolupar el matí del dissabte dia 29 a la Catedral de Tarragona. Ambdues van ser força seguides.

La segona, que va ser possible gràcies a la col·laboració del Museu Diocesà, va despertar especial interès. Es van resseguir els tipus de pedra emprats a la zona del presbiteri i la capella de la Mare de Déu dels Sastres, així com les sagristies, la capella del Corpus Christi i la façana principal. Va quedar pendent el repàs dels sepulcres monumentals renaixentistes, barrocs i moderns de les capelles laterals, que no va ser possible veure per coincidir amb una celebració litúrgica. Tot i això, la visita es va perllongar dues hores.

Els assistents vam poder observar la varietat de pedres locals emprades arreu: Mèdol, Savinosa, Llorito, Llisós i Santa Tecla, així com l’abundor de marbres blancs romans de Luni-Carrara i Proconès reutilitzats en època medieval, i la presència —encara que anecdòtica— d’altres pedres romanes presents en la fàbrica del temple: Giallo Antico, Pavonazzetto, granit de la Tròade, etc. En conjunt, una interessant explicació que va despertar un gran interès.

Cicle de tardor 2025: “Pedres tarraconenses”

Us anunciem amb aquesta notícia les activitats del cicle de tardor 2025 de la RSAT. Es tracta d’una conferència i d’una visita complementària per aprofundir en el coneixement del material petri utilitzat a la nostra ciutat:

  • Dijous 27 de novembre, a les 19:00h, a la sala d’actes de la RSAT, conferència a càrrec d’Anna Gutiérrez: “Matèria de memòria: pedres, pedreres i paisatge”.

L’accés és lliure, limitat a l’aforament.

  • Dissabte 29 de novembre, a les 10:30h, al pla de la Seu, visita comentada per les diferents classes de pedra de la catedral de Tarragona.

     

Places limitades. Us podeu inscriure enviant un correu electrònic a: informacio@arqueologica.org

 

20251127_Xerrada pedres