La llibertat d’expressió s’acaba en els monuments

La nostra preocupació per la preservació dels monuments del patrimoni històric ens porta a reclamar amb insistència la seva protecció a ultrança. Sovint hem criticat les imprecisions i inconsistències de l’aplicació de la normativa d’usos. Tot reconeixent que la utilització dels monuments per quelcom més enllà de la seva visita i contemplació afavoreix el coneixement del que representen i, per tant, la seva estima, anem constatant l’interès per fer servir els monuments com a fons de pantalla per a activitats diverses.

No aliè a això ha estat l’ús partidista reactiu d’alguns grups polítics, probablement mancats de recursos intel·lectuals, cercant un marc que els hi donés relleu. Pintades i grafiti ocasionals no només alteren la imatge sinó que també malmeten les mateixes estructures. Això a banda del cost que representa la reparació necessària. Ens diuen que la crema d’una senyera que penjava de la muralla durant les festes, que va ser cremada per uns brètols, van generar un cost de més de 4.000 €. La reparació de les pintades de l’aqüeducte de l’arquebisbe, per dues vegades, també van tenir un cost considerable per l’erari públic. Algun desacord, però, amb la diligència i els criteris que el consistori aplica a les reparacions. Ens agradaria que l’entusiasme fos més proporcional.

No sempre tenim totes les ajudes que voldríem. Acabem de saber que s’han arxivat les actuacions judicials sobre la denúncia que férem a la fiscalia sobre les pintades a la muralla, per què “...la Guardia civil no ha pogut identificar als responsables…”. Vaja.

Respectem al màxim la llibertat d’expressió. I encara més la de les idees. Però entenem que havent-hi amplíssims llocs, parets, espais, mitjans, tele, diaris i pamflets, pot ser que deixin als monuments en pau.

(La foto que acompanya aquesta nota representa la immortalització al Google Maps de les pintades de l’aqüeducte (per cert el que passa per dins de la Casa Tutelar de Sant Josep) https://goo.gl/4ZnzVS