La protecció del patrimoni i les festes a la Part Alta

Durant l’estiu hem estat testimonis de les dificultats de la conciliació de les activitats festives amb la preservació del nostre patrimoni arqueològic. El carrer  és de tothom i les festes són pel gaudi, la xerinola, les danses i el divertiment. Però algunes parts sensibles del que és de tothom, es poden ressentir quan l’activitat s’exagera i la cura per l’entorn es perd. Els veïns de la Part Alta de fa temps es queixen amb raó dels sorolls. La RSAT també som veïns, tot i que a les nits i als festius no hi som i no ho patim. Però hi ha efectes del soroll que afecten peces i materials del patrimoni antic. I moltes actuacions clarament evitables que embruten, malmeten, el que és pitjor, menyspreen allò que és de tots, per uns moments de disbauxa.

La RSAT s’ha adreçat a les autoritats municipals demanant una ordenació de les festivitats que respecti millor el patrimoni arqueològic, amb la decisió de portar el greuge on calgui, administracions superiors o organitzacions que ens donen aixopluc com la UNESCO.

(Veure text adreçat a l’ajuntament clicant  a Llegir més)

La REIAL SOCIETAT ARQUEOLÒGICA TARRACONENSE, amb CIF G-43037837 i seu social a Tarragona, carrer Major, núm. 35, principal, entitat inscrita en el Registre General d’Associacions amb el núm. 30 de Tarragona i en el Registre Municipal d’Entitats Ciutadanes amb el núm. 222; i en el seu nom i representació na PILAR ALIÓ BORRÀS en qualitat de Presidenta,

EXPOSA

Que aquesta Societat es declara part interessada en la salvaguarda del Patrimoni Cultural d’acord amb els seus Estatuts, fet que ve legitimat pel que disposen els articles 8è de la Ley 16/1985, de 35 de junio, del Patrimonio Histórico Español (LPHE) i 5è de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (LPCC). Aquestes disposicions ens obliguen, a més, a denunciar o comunicar a l’autoritat competent qualsevol situació de perill en que es puguin trobar els béns integrants del Patrimoni Cultural.

Que el nucli antic de la ciutat de Tarragona o Part Alta, amb una superfície aproximada de 20 Ha, conté, d’acord amb el Catàleg inclòs en la 4a Revisió del POUM, més de 200 elements patrimonials de diferent entitat, que van des d’una simple resta epigràfica fins a edificis sencers tan complexes com la pròpia Catedral Metropolitana i Primada.

Que en la més alta categoria de protecció, com a béns culturals d’interès nacional (BCIN), la Part Alta disposa de les següents declaracions singulars de Conjunt o de Monument Històric:

– Conjunt Històrico-artístic                D.     10-3-1966            BOE 22-3-1966                 R-I-53-0073.

– Muralles romanes                         R.O.     24-3-1884           Gac. 12-4-1884                 R-I-51-0037.

– Pretori                                               R.O.     28-7-1926           Gac. 30-7-1926                 R-I-51-0325.

– Voltes del circ                                      D.    16-5-1963           BOE    1-6-1963                R-I-51-1451.

– Ruïnes plaça Pallol                             D.        3-6-1931           Gac.    4-6-1931                R-I-55-0056.

– Església Catedral                            R.O.        3-4-1905           Gac. 12-4-1905                R-I-51-0086.

Que la mateixa consideració té el Museu Nacional Arqueològic, situat a la plaça del Rei, sense oblidar que els monuments romans de Tarragona estan declarats en el seu conjunt com a Patrimoni Mundial per part de la UNESCO.

Que ja fa alguns anys que la RSAT observa amb gran preocupació la quantitat d’activitats de caràcter lúdic que es duen a terme a la Part Alta de Tarragona, especialment en època estival, per l’impacte negatiu que sobre les restes arqueològiques i històriques de la ciutat es poden produir amb aquestes activitats.

Que en diverses ocasions havíem fet publiques aquestes inquietuds (vegis l’arxiu de setembre de 2014 a www.arqueologica.org), però els múltiples actes celebrats en les passades festes de Sant Magí i de Santa Tecla, ens obliguen a actuar formalment amb la presentació d’aquest escrit i que, amb caràcter no exhaustiu, remarquem els següents fets:

• En el decurs de les festes de Sant Magí es celebrà un “festival aquàtic” entre els carrers de Santa Anna i la Baixada de les Pescateries, amb instal·lació d’un canal i tobogan de material de plàstic amb abundància d’aigua, que en molt bona part va anar a parar a les Voltes del Circ, que és monument nacional.
• Per Santa Tecla es celebrà un acte anomenat “arrossos de diumenge” al Pla de la Seu, amb instal·lació de la zona de cocció sota el frontispici de la Catedral i sobre el paviment gòtic original del segle XIII. Evidentment els vapors greixosos de la cocció van anar a parar als elements escultòrics i als vitralls que conformen la portalada gòtica i el tràfec de cuinar embrutà el paviment esmentat. Cridem l’atenció, a més, sobre la idoneïtat del tipus d’instal·lació provisional amb múltiples bombones de gas butà pel seu risc potencial.
• En el mateix Pla de la Seu es realitzà una revetlla amb la instal·lació d’equips musicals de gran potència dinàmica i amplitud de freqüències sonores que, sens dubte, afecten els vitralls de la rosassa central de la Catedral. En el mateix sentit s’han de considerar els efectes de les explosions pirotècniques que es porten a terme en el mateix lloc en aquestes dates.
• Igual consideració s’ha de fer sobre els actes que es celebren a la Plaça del Rei. El Museu Nacional Arqueològic, el Pretori i l’Església de la Sang contenen elements patrimonials molt delicats que es poden veure afectats per les vibracions. Respecte d’aquesta consideració no és vàlid argumentar que “mai ha passat res” perquè son molt difícils de calibrar els efectes acumulatius.
• Amb caràcter general s’ha de tenir en compte que, per la seva tipologia, l’espai de les places i els carrers de la Part Alta és relativament reduït, la qual cosa provoca que en el decurs dels nombrosos actes que s’hi celebren, es produeixi una acumulació de gent tan gran que la podríem qualificar de saturació critica. Aquest fet es veu agreujat per l’elevat consum de begudes alcohòliques i la conseqüent relaxació de conductes cíviques, cosa que provoca l’aparició d’abundants deixalles i brutícia en general, que afecten el caràcter i l’ambient del Conjunt i, d’altra banda, propicien la malmesa d’elements patrimonials.

S’annexa a aquest escrit un recull il·lustratiu d’algunes de les activitats esmentades

Que la finalitat social del Patrimoni Cultural és que la ciutadania en pugui gaudir, però això no suposa que el seu ús i gaudi general es faci de qualsevol forma i manera. No obstant, observem que s’està creant una “cultura” del “tot s’hi val”. A tall d’exemples, recordem que en aquests dies es va deixar anar un cavall a l’Amfiteatre romà, que en el monument als Herois de 1811 en els dies de mercadet s’hi posen cordes per aguantar els tendals, que s’hi han fet “performances”, o que en el decurs del correfoc del 24 de setembre s’hi enfilin els Diables. Aquests fets resulten inadmissibles i considerem que s’ha d’invertir aquesta tendència.

Per tot el que hem exposat,

DEMANEM

Que l’Ajuntament de Tarragona prengui consciència de la magnitud dels problemes esmentats i introdueixi les pertinents mesures prohibitives i/o correctores per a la salvaguarda del patrimoni cultural de la Part Alta en tots els esdeveniments lúdics i festius que s’hi desenvolupin. Així mateix demanem que s’instauri una campanya per fomentar en la ciutadania els valors del Patrimoni Cultural i la necessitat d’estimació i respecte.

Tarragona, 6 d’octubre de 2016.

..