Conferència del nostre Director del Butlletí, Jordi López, a “TRIBUNA D’ARQUEOLOGIA 2022”

El Dr. Jordi López Vilar, Director del Butlletí i vicepresident de la RSAT, participará a l’esdeveniment TRIBUNA D’ARQUEOLOGIA 2022

Us recordem que aquest proper dimecres 29 de juny a les 18 hores tindrà lloc la desena conferència programada dins del cicle de conferències de la Tribuna d’Arqueologia 2022.

Els aqüeductes romans de Tarragona i del Baix Gaià. Estat de la qüestió

Conferenciants: Jordi López Vilar i Josep Maria Puche Fontanilles

Moderadora: Carme Miró i Alaix

Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques per primer cop a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva es troben actualment disperses pel Camp de Tarragona. El projecte d’investigació «Els aqüeductes romans de Tàrraco» (projecte quadriennal 2018-2021, Generalitat de Catalunya) en proposava l’estudi integral. Els resultats, després de quatre anys de feina, són espectaculars i aporten grans novetats al coneixement dels aqüeductes de Tàrraco, més enllà de situar-los amb precisió i del fet que és una tasca encara en curs. D’entrada, s’ha passat de dos a sis aqüeductes. A més, de cadascun dels aqüeductes se n’ha determinat el traçat, el punt de captació, les característiques arquitectòniques i la cronologia amb força èxit. La feina d’investigació de l’ICAC sobre els aqüeductes romans en els darrers anys ha aclarit finalment quina és la seqüència històrica dels grans aqüeductes que van abastir la ciutat de Tàrraco i d’altres que la portaven a algunes de les vil·les romanes que s’escampaven pel territori per proveir les termes privades i per regar les diferents hortes.

La conferència tindrà lloc a la sala d’actes del Palau Marc, Rambla de Santa Mònica, 8 de Barcelona, a les 18 hores (assistència lliure fins completar l’aforament) i també serà transmesa en directe pel canal de YouTube de patrimoni.gencat.

Després de la conferència els assistents podran participar en el torn de preguntes des de la sala d’actes del Palau Marc o mitjançant el xat del YouTube en el cas de les persones que estiguin seguint la conferència en línia. Per poder participar en el xat cal iniciar la sessió al YouTube.

El vídeo de la conferència quedarà a disposició dels ciutadans a la llista de reproducció de la Tribuna d’Arqueologia 2022 dins el canal de YouTube de patrimoni.gencat i també en el blog de la Tribuna d’Arqueologia.

 

Més informació a

https://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat/wp-content/uploads/2022/03/Programa-Tribuna-Arqueologia-2022_V2.pdf

 

Congrés “El monument tardoromà de Centcelles: dades, context, propostes”

L’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), amb el patrocini del Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana (PIAC) organitzen, entre els dies 28 i 30 de juny de 2022 el Congrés El monument tardoromà de Centcelles: dades, context, propostes. El congés compta amb la col·laboració de la nostra societat.

Més informació a: https://www.mnat.cat/congres-centcelles-2022/

 

Tàrraco “nova”?

El teatre romà de Tarraco Nova

Ha fet cap a les nostres mans un llibre publicat l’any 2015 titulat “Teatros romanos de Hispania. Estado actual de conservación”, editat per J. Francisco Noguera i Virginia Navalón, de la Universitat Politècnica de València. Ràpidament fem una ullada a les dues pàgines dedicades al teatre romà de Tarragona i la nostra sorpresa és majúscula quan llegim en el títol “Teatro romano de Tarraco Nova” (!). Pensem que no és possible una equivocació d’aquest calibre en el títol, però mirem el mapa de la pàgina següent i en el precís lloc de la nostra ciutat tornem a llegir Tarraco Nova, i altre cop el mateix a l’índex i a d’altres llocs del llibre. Vaja, que no és una espifiada d’impremta, sinó que els autors creuen realment que el nom llatí de Tàrraco era Tarraco Nova, com Carthago Nova. 

Un error de dimensions majúscules que sense dubte presagiava un altre error molt pitjor: l’edifici de ferralla que uns anys després aixecaria un altre arquitecte –Toni Gironès– sobre el malmès monument. Avui, el garbuix de ferro rovellat resisteix, mentre s’hi refugien els coloms i les venerables pedres romanes van tacant-se de rovell. Una altra desgràcia en el patrimoni a afegir a la llarga llista; això sí, amb totes les benediccions de les autoritats competents … (!). 

J.L.V.

 

Benvinguda als nous socis

Volem donar la benvinguda als nous socis incorporats recentment. Després del període de dificultats que ha representat l’epidèmia de la Covid-19, represes les activitats de la societat,  s’han afegit una dotzena de persones a la nostra societat.

Els animem a participar activament en les iniciatives de la Arqueológica i els hi oferim tota la col·laboració a les que tinguin a bé de proposar o promoure. El nostre patrimoni i la nostra història ho mereixen.

Recordem a tothom que no ho hagi fet que es poden recollir els nous carnets a la nostra seu (Horaris variables. Millor trucar abans).

 

 

El ví


La interessant conferència del professor Jordi Diloli sobre la producció de vi en època ibérica a les nostres contrades va concloure amb un tast de ví experimental, fet amb la metodologia de fa vint-i-dos segles. Espectacular!

…tot i que en 2200 collites sembla que hem après i ara fem uns vins que mai somiaren els nostres avantpassats.

Visca el ví!

Conferències de Primavera 2022

PROGRAMA