Convocatòria Junta general ordinària 2021

(Clicar sobre l’imatge)

 

 

 

 

 

 

 

 

..

.

Aquëductes romans

Com sabeu, l’Ajuntament de Tarragona ha atorgat enguany el Premi Tàrraco al projecte d’investigació sobre els aqüeductes romans de Tarragona dut a terme des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

El director del nostre Bultlletí i destacat membre de la societat, el Dr. Jordi Lòpez Vilar, en qualitat de director del projecte, agraeix aquesta distinció amb aquestes paraules.

“L’aigua és un dels recursos més valuosos a tot arreu, i especialment a la regió mediterrània, que s’ha enfrontat tradicionalment a la qüestió vital del seu accés. Conèixer com els nostres avantpassats van fer front a l’escassetat d’aigua és un tema de primera magnitud.

Fa dos mil·lennis, els romans van construir grans infraestructures hidràuliques, per primer cop, a casa nostra. Les restes d’aquest valuós patrimoni cultural relacionat amb l’aigua col·lectiva, es troben disperses pel Camp de Tarragona, formant un mosaic que ha contribuït a la configuració del paisatge.

Ara be, l’estat del coneixement de la xarxa hidràulica de la Tarragona romana abans de començar el nostre projecte era realment precari. Sabíem només del traçat aproximat de dos aqüeductes i alguns trams concrets, especialment els més propers a la ciutat de Tarragona. Aquest desconeixement generalitzat ha provocat una desprotecció tan gran que en els darrers 40 anys centenars de metres han estat arrabassats sense control en rompudes forestals, obres de grans infraestructures, urbanitzacions, etc. Una destrucció que ha generat una pèrdua d’informació científica i de patrimoni arqueològic.

Per tant, l’objectiu principal del nostre projecte era localitzar, descriure i cartografiar detalladament tots i cadascun dels trams visibles dels aqüeductes, definir el seu traçat i elaborar un document que permetés la seva protecció real i la seva futura posada en valor.

Els treballs de prospecció per anar localitzant el que quedava de l’obra romana van suposar bastantes setmanes de caminades a peu, en total vora uns 400 km, per camps de conreu, erms i boscos, algun cop impenetrables, per anar localitzant: un retall de la roca aquí o unes pedres amb morter de calç allà, testimonis sovint imperceptibles als ulls profans.

Posteriorment, ja en una feina més localitzada, vam realitzar excavacions arqueològiques en diferents punts dels aqüeductes situats en els termes municipals del Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Puigpelat, Vallmoll, els Pallaresos, el Catllar i Tarragona.

Durant els treballs ens vam adonar de la gran complexitat de la xarxa romana de proveïment d’aigües a la ciutat de Tàrraco i les seves vil·les immediates que arriben a sumar un total de 120 km de conduccions identificant nous aqüeductes, les seves característiques i cronologies.

A més dels quatre no dos— aqüeductes que duien aigua a la ciutat, n’hi havia d’altres que la portaven a algunes de les principals vil·les romanes que s’escampaven pel territori com ara Els Munts, Ferran o Centcelles.

Un panorama, doncs, força complex, que mostra la riquesa del nostre patrimoni arqueològic, i que ens esperona a seguir aprofundint en l’estudi de la xarxa hidràulica romana.

Les tasques han estat realitzades per un equip format per 10 persones que pertanyen a diferents institucions: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Universitat Rovira i Virgili i Universitat Autònoma de Barcelona. Entre ells, vull destacar especialment Josep Zaragoza, Joan Canela i Anna Gutiérrez en les prospeccions, Josep M. Puche en la realització de la complexa feina topogràfica i Lluís Casas en les analítiques.

A més, hi han col·laborat també EMATSA, la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i el Centre d’Estudis del Gaià.

Per altra banda, i malgrat la bona voluntat, aquest projecte no hagués estat possible sense un finançament extern. En el nostre cas, va ser molt ben acollit des d’un principi pel Consorci d’Aigües de Tarragona, que gestiona el modern aqüeducte de l’Ebre, a través del seu director Sr. Josep-Xavier Pujol, que ens va proporcionar un primer impuls. Posteriorment, s’hi van sumar la Fundació Privada Mútua Catalana, els ajuntaments de la Secuita i els Pallaresos, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A tots ells, el meu agraïment.

I voldria acabar amb una petició. Tots sabem que Tarragona necessita de grans inversions en el seu patrimoni monumental. Dediquin també una petita part a restaurar i posar en valor els pocs trams d’aqüeducte que han sobreviscut dins el casc urbà i afores; al Camp de Mart, als Quatre Garrofers, a la carretera de Sant Pere i Sant Pau o a la mateixa finca del Pont del Diable. Són una mostra de l’alt nivell assolit per l’enginyeria romana i cal mostrar-los convenientment a la societat. “

Informació complementària:

Investigadors de l’ICAC identifiquen el primitiu aqüeducte de Tàrraco, que duia l’aigua del riu Francolí, publicat al Butlletí Archeonea (Nov. 2021)  https://bit.ly/31KIGct 

..

El Dr. Jordi López guardonat amb el Premi Tarraco

Tarraco Bienal – 5è Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic

5è Congrés internacional d’Arqueologia i Món Antic.

Ports romans. Arqueologia dels sistemes portuaris.

25, 26 I 27 DE NOVEMBRE DE 2021

PROGRAMA

DIMECRES, 24 DE NOVEMBRE
Horari
19.00 ELS CONGRESSOS TARRACO BIENNAL. PRESENTACIÓ A LA CIUTAT DEL V CONGRÉS TARRACO BIENNAL. Conferència oberta de Joaquin Ruiz de Arbulo

DIJOUS, 25 DE NOVEMBRE
9.00 PRESENTACIÓ. Ada Lasheras, Patricia Terrado

9.15 – 10.00 SISTEMES PORTUARIS I ARQUEOLOGIA SUBAQUÀTICA. UN BALANÇ. Conferència inaugural per Xavier Nieto, fundador del CASC, director (jubilat) del Museo de Arqueología Subacuática ARQUA de Cartagena, impulsor i primer responsable del Máster de Arqueología Náutica de la Universidad de Cádiz.
10.00 – 10.45 SISTEMES PORTUARIS A LES COSTES DE CATALUNYA. UNA VISIÓ DE CONJUNT A PARTIR DELS DERELICTES. Rut Geli, Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC)

10.45 – 11.15 DESCANS.

11.15 – 12.00 EL SISTEMA PORTUARI DE TARRACO. UN APROXIMACIÓ A NIVELL REGIONAL. Patricia Terrado, URV/ICAC

12.00 – 12.45 NOVES RECERQUES ENTORN DELS ESPAIS PORTUARIS D’EMPORION-EMPORIAE. Pere Castanyer, Marta Santos, Joaquim Tremoleda, Elisa Hernández, Ramon Julià i Rut Geli, MAC-Empúries i CASC

12.45 – 13.30 EL PORT DE BARCINO. Carme Miró, Ajuntament de Barcelona i Santiago Riera, Universitat de Barcelona. MAC-Empúries i CASC

13.30 – 14.00 DEBAT.

TARDA

16.00 – 16.45 LOS SISTEMAS PORTUARIOS DE LA BAHÍA DE CÁDIZ. Darío Bernal, Univ de Cádiz.

16.45 – 17.30 SISTEMAS PORTUARIOS Y NAVEGACIÓN EN EL SE DE LA PENÍNSULA IBÉRICA. CARTHAGO NOVA Y LA REDISTRIBUCIÓN REGIONAL. UNA VISIÓN A TRAVÉS DEL REGISTRO ARQUEOLÓGICO SUBACUÁTICO. Felipe Cerezo, Univ de Cádiz.

17.30 – 18.00 DESCANS.

18.00 – 18.45 EL SISTEMA PORTUARIO DE TARRACO. UNA APROXIMACIÓN A NIVEL URBANO. Ada Lasheras, Casa de Velazquez/ICAC

18.45 – 19-30 EL SISTEMA PORTUARIO DEL ESTUARIO DE ONOBA AESTUARIA. Juan Manuel Campos i Javier Bermejo , Universidad de Huelva

19.30 – 20.00 DEBAT.

DIVENDRES, 26 DE NOVEMBRE

9.00 – 9.45 EL SISTEMA PORTUARI DE HISPALIS I LA SEVA FUNCIÓ COM A EMPORIO PRINCIPAL DEL BAETIS. Carlos Cabrera, University of Oxford

9.45 – 10.30 EL PORT FLUVIAL DE LA CIUTAT ROMANA DE DERTOSA. DARRERES INTERPRETACIONS. Jordi Diloli, Jordi Vilà i Ramon Ferré, GRESEPIA-URV.

10.30 – 11.00 DESCANS.

11.00 – 11.45 NOVAE (Svishtov, Bulgaria) AND THE NAVIGATION IN THE LOWER DANUBE. Krzysztof Narloch, University of Varsaw.

11.45 – 12.30 GEOARCHAEOLOGY OF THE PORT-CITY OF OSTIA: RESEARCH SYNTHESIS AND PERSPECTIVES. Ferréol Solomon, Université de Strasbourg.

12.30 – 13.15 EL PORTUS ANNONARIUS DE PUTEOLI Y EL SISTEMA PORTUARIO ROMANO EN CAMPI FLEGREI. REFLEXIONES ARQUEOLÓGICAS. Michele Stefanile, Univ. Orientale Napoli.

13.15 – 14.00 PALEOTOPOGRAFÍA PORTUARIA DE POMPEYA Y LIXUS. NUEVAS PERSPECTIVAS.Ricardo Mar, URV.

TARDA
16.00 – 16.45 ÉFESO Y SUS PUERTOS. UNA MIRADA DIACRÓNICA DE UNA CIUDAD BUSCANDO EL MAR. Horacio Gonzalez i Sabine Ladstätter, Universidad Complutense Madrid / Instituto Austríaco de Viena.

16.45 – 17.30 SULLE ROTTE DEL MEDITERRANEO SUR-ORIENTALE: I PORTI DI CIRENE, ALESSANDRIA E CIPRO. Oliva Menozzi, Universita G. d’Annunzio di Chieti/Pescara.

17.30 – 18.00 DESCANS.

18.00 – 18.45 LES PORTS DE GAULE NARBONNAISE. Corinne Sanchez, LabExArquimede, CNRS, Montpellier.

18.45 – 19.30 LES PORTS DE L’ISTRIE ET DE LA DALMATIE. Francis Tassaux, Institut Ausonius / Université de Bordeaux.

19.30 – 20.00 CONCLUSIONS.

DISSABTE, 27 DE NOVEMBRE

11.00 – 13.00 VISITA A MUSEU DEL PORT / SALA EXPOSICIÓ DEL MNAT AL TINGLADO 4. PASSEJADA MARÍTIMA PEL PORT / ETC.

UBICACIÓ. les sesions es faran a la
Universitat Rovira i Virgili – Campus Catalunya
Avinguda Catalunya, 35 . Tarragona

Enllaç: https://www.tarracobiennal.com/

Cicle de Conferències de tardor 2021 – Programa

(Clicar a sobre per ampliar)

RSAT Tardor 2021  (Program en .pdf)

LINKS D’ACCÉS  A LES XERRADES:

ID de reunió: 876 2793 5441
Codi d’accés: 998446

ID reunió: 892 0563 5457
Codi d’accés: 681099

ID reunió: 831 2463 4956
Codi accés: 413438

..

Cicle de conferències de tardor – Programa

Dijous, 11 de novembre, 19:00 h
Javier Domingo: “El Propileu d’accés a la plaça de culte del Fòrum Provincial de Tarraco”

Dimarts, 16 de novembre, 19:00 h
Judit Ciurana: “El Vinyet (la Canonja-Reus). Un assentament rural d’època romana a l’oest de Tarraco”

Dijous, 18 de novembre, 19:00 h
K. Fortuny, A. Lasheras, J. López, J. M. Macias, A. Muñoz V., F. Rodríguez (Institut Català d’Arqueologia Clàssica): “Treballs Arqueològics a la vil.la romana del Mas dels Frares (Constantí). 2018-2021. Primers resultats”

 

Com habitualment, i si no s’anuncia d’una altra manera, les sessions es faran a la Sala d’Actes de la nostra seu, Carrer Major, 35, pral. Pendents d’ulteriors regulacions sanitàries, l’ùnic requeriment vigent és l’obligació de portar mascareta facial al local.

 

 

..

 

Tapereres

 

En el segon article del periodista Rafa Marrasé sobre el desastre ocorregut a la Torre de Minerva, que aconsellem vivament de llegir (https://www.portaenrere.cat/2021/08/10/la-torre-de-minerva-la-historia-de-lultim-i-mes-gran-desastre-de-la-gestio-del-patrimoni-arqueologic-de-tarragona-mentides-i-grans-dosis-de-negligencia-i-demagogia/), apareix, en el tractament donat a la vegetació, el tema de les tapereres de la muralla.

Per posar el lector en antecedents, es va suprimir tota la vegetació que hi havia a la torre, excepte unes tapereres que creixen, justament, vora l’ara perforat relleu de Minerva.
Tot i que no queda clar si és o no una espècie protegida, és obvi que més protegit hauria d’estar el relleu romà, que com ja s’ha recordat en nombrosos mitjans és l’escultura romana més antiga fora de la península Itàlica, i per tant única en el seu gènere. A més, a la muralla hi ha altres llocs on creixen tapereres.

Aquest respecte extrem per les quatre tapereres de la torre contrasta amb el tracte donat a l’espectacular conjunt que creixia al baluard de Sant Antoni i que va ser eliminat fa uns mesos sense contemplacions, com es pot veure en la fotografia adjunta, que mostra el baluard totalment “pelat” de tapereres. Ara bé, estem davant d’una planta “persistent” i en el moment d’escriure aquestes línies ja han començat a créixer altre cop. La qüestió és saber que farà ara Patrimoni amb els nous rebrots, perquè dóna la impressió que no hi ha criteris definits amb el tractament que cal donar a la vegetació de la nostra foradada muralla.

 

..

 

No es veu res

Sovint passa. Per més que mires, no veus res. De vegades perquè alguna cosa obstaculitza la visió. De vegades per què no hi ha res a veure. Alguns fan esforços per què algunes coses es puguin veure, però no sempre tenen sort.

A les fotos, dos indrets de la part alta on l’intent de visualitzar coses que estan al subsòl ha fracassat notablement. Els vidres, transparents, no són insensibles al pas del temps i l’exposició als agents exteriors. Amb el temps s’opacifiquen i no deixen veure res a través d’ells. El pou de sondatge de la plaça del Rei (no d’aquest rei d’ara, ni de l’altre. D’algun rei de l’antigor perdut en les boires de la història) després d’una vida efímera i dissortada, es va haver de tapar perquè no es veia res. Les escales de marbre d’accés al recinte de culte, al temple, al cap de munt de la ciutat, que estan sota la botiga d’esports al número 44 del carrer Major, tampoc es poden veure perquè els vidres estan completament opacificats.

El vidres del pont sobre les restes de Forum provincial, dins l’antiga Escola de Náutica (també dita “Antiga Audiència”, de mala memòria), tampoc deixen veure res.

Havent anat pel món, hom pensa que hi deuen haver vidres més resistents al pas del temps, per què de vidres a terra hi ha arreu. I es veu bé el que hi ha sota.

Tenim un problema de transparència.

 

..

Sobre el cas de la Torre de Minerva i més enllà.

Sobre el cas de la Torre de Minerva i més enllà.

El passat dijous 15 de juliol va transcendir la incomprensible actuació de l’empresa encarregada de muntar una bastida al voltant de la Torre de Minerva, del segle II a. de C., a la muralla de Tarragona, bastida que anava destinada a facilitar la documentació i estudi de la torre i del relleu de la deessa Minerva, el més antic d’època romana fora de la Península Itàlica. En aquella ocasió, però, es procedí a perforar els blocs de la torre en dotze punts per ancorar bé la bastida, un dels forats en el mateix relleu. Tots aquests fets han estat àmpliament difosos per la premsa.

La primera reacció que des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense vam tenir davant d’aquests fets va ser d’incredulitat, primer, i estupefacció després en conèixer l’abast dels danys produïts, més si tenim en compte que l’empresa encarregada del muntatge estava especialitzada en aquesta mena de treballs en el patrimoni cultural, per la qual cosa aquests fets resultaven imprevisibles i inimaginables. El resultat ha estat una actuació absolutament negligent per part de l’empresa, i incomprensible si es té en compte la seva experiència prèvia. Sabem, a més, que des de l’Ajuntament s’havia advertit prèviament a l’empresa que l’ancoratge de la bastida no podia fer-se a la mateixa torre.

Les administracions directament implicades, Ajuntament de Tarragona i Generalitat de Catalunya, així com l’Arquebisbat de Tarragona com a propietari de la torre, van actuar amb celeritat en conèixer els fets i han actuat per pal·liar els danys causats, evitant un major deteriorament dels blocs i el relleu de Minerva. També aquestes entitats van compartir puntualment la informació amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), ICOMOS, i la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT).

Ara ens cal una reflexió sobre com tenim el patrimoni de Tarragona, quin tractament li donem, i amb qui comptem per fer-ho, més enllà de les responsabilitats en que hagin pogut incórrer les persones implicades. Sabem que una situació com la que ha patit la torre de Minerva no es pot tornar a repetir de cap manera. Caldrà segurament revisar els procediments que les administracions implicades han emprat en la programació dels treballs a la torre de Minerva i esbrinar si s’hauria pogut evitar el lamentable resultat obtingut. Partint d’això, establir quines garanties són exigibles a les empreses adjudicatàries de treballs en el patrimoni cultural, fins i tot prescindint de la rellevància reputacional que puguin presentar per tasques prèvies, establint els mecanismes de control més adients.

En aquesta tasca hi estem tots compromesos. Les administracions més directament implicades, Ajuntament i Generalitat de Catalunya, amb els seus diferents serveis, han d’impulsar decididament totes les iniciatives que serveixin per recuperar i posar en valor el nostre patrimoni, tant des del punt de vista administratiu com econòmic, cercant, si escau, la col·laboració de l’Estat i de la Diputació, i la dels propietaris d’aquests béns. Sabem que moltes actuacions poden comptar amb l’aval científic de la URV i l’ICAC, per la qual cosa cal vehicular aquesta participació, així com la d’ICOMOS. I, naturalment, no es pot deixar de banda la implicació sempre decidida i desinteressada de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, una entitat civil que fa més de cent setanta-cinc anys que vetlla i treballa per recuperar, preservar i donar a conèixer aquest patrimoni. Molts dels membres de l’entitat porten dècades dedicats a aquesta tasca, acumulant un coneixement específic i precís sobre molts elements del patrimoni tarraconense, coneixement, dades i detalls que no sempre consten en la literatura científica. Cal no oblidar aquest fet.

Certament l’Ajuntament de Tarragona, amb el conseller de Patrimoni al capdavant i el seu equip tècnic, ha endegat la Taula del Patrimoni, de caràcter tècnic, amb la participació de les institucions i entitats esmentades. S’ha tractat en primer lloc de l’amfiteatre i, amb caràcter d’urgència, del cas de la Torre de Minerva. De moment resulta un instrument útil, però no és l’ens de gestió del patrimoni que Tarragona i el conjunt del Patrimoni Mundial requereix. Cal arribar a aquest objectiu i aconseguir una gestió integrada de tot el patrimoni de Tarragona, com des de fa anys reclamem des de la RSAT.

Perquè l’estat del patrimoni és precari. Tant els grans monuments com els elements menys coneguts. En aquest sentit a la web de la RSAT ens hem fet ressò recentment dels efectes que provoca un baixant d’aigües en mal estat al porticat del carrer Merceria (“Deixadesa”, 20/07/2021). Fa temps també vam advertir del problema dels desguassos a la muralla, a la Via de l’Imperi. Això per no citar les restes epigràfiques d’època romana que es conserven a la Part Alta en molt mal estat, on algunes han perdut part de la inscripció degut a les condicions climàtiques i l’acció humana continuada.

És per aquest motiu que des de la RSAT hem plantejat la substitució del relleu de la torre de Minerva per una còpia fidel, preservant l’original en condicions òptimes. No és ociós recordar que si aquesta substitució ja s’hagués produït, ara el relleu danyat no hauria estat l’original, sinó una còpia fàcilment substituïble. No es tracta de canviar els originals per còpies de tots els elements del patrimoni. Òbviament el millor lloc per un element és dins del seu context original, però hi ha determinats casos en què el perill real de pèrdua del seu valor cultural o la seva excepcionalitat, com el cas del relleu de Minerva, fan aconsellable la substitució.

Finalment volem destacar també que la salvaguarda del patrimoni requereix Polítiques (en majúscula) que l’afavoreixin. Així fa poc es publicava a la web de la RSAT els efectes dels impostos i les desgravacions que s’hi podien aplicar (“Misèria i companyia”, 15/06/2021), reclamant també una efectiva Llei de Mecenatge, la qual permetria a les persones poder obtenir una digna desgravació per inversions en el patrimoni. I una eficaç política de subvencions per a les actuacions “menors” que incentivessin els propietaris a la conservació dels seus edificis i béns patrimonials, a més de les inversions en els monuments més significatius. En això els polítics que ens representen a les cambres municipal (Ajuntament), provincial (Diputació), catalana (Parlament) i estatals (Congrés de Diputats i Senat) haurien de jugar un paper important i decidit.

Aquesta és la reflexió que fem des de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Pensem que l’Ajuntament ha endegat instruments de participació que resulten útils, però que s’ha d’avançar encara més de forma coordinada, revisant els procediments emprats fins ara perquè un fet com el succeït a la torre de Minerva no es torni a repetir mai més. I cal la col·laboració de tots, administracions, entitats, propietaris de béns patrimonials, i societat civil en general. Així ho esperem. Nosaltres hi estem compromesos des de fa cent setanta-set anys.

Reial Societat Arqueològica Tarraconense.  Tarragona, Juliol 2021

Deixadesa

Les cases del damunt de les voltes del carrer de la Merceria desaigüen les aigües pluvials mitjançant sis baixants adossades a la façana. Dos d’aquests baixants estan en bones condicions, dos estan bastant rovellats i foradades i en els altres dos l’oxidació és de tal magnitud que pràcticament han desaparegut.

Ja no es tracta tan sols que si plou les aigües caiguin lliurement al carrer sinó que algú pot prendre mal i són un perill públic. Certament, qui ha de procedir a la reparació són els propietaris dels edificis, però l’Ajuntament hauria de fer un ofici exigint que ho fessin immediatament, i si no compleixen fer-ho subsidiàriament, tot passant després factura als titulars.

La situació ve de molt lluny en el temps i si no s’ha resolt, cal preguntar-se si cap persona o autoritat competent ho ha vist. En català tenim, entre d’altres, tres dites que poden definir aquesta ceguera: “ulls que no veuen, cor que no dol,” “tenir pa a l’ull” i “fer els ulls grossos,” i que poden representar actituds diferents que van des de no voler complicar-se la vida a considerar que no és assumpte seu.

També podria ser que aquesta persona o autoritat competent considerés que donaria un mal de cap al seu superior jeràrquic o que es feria mal veure, i que la denúncia no serviria de res. Perquè resulta que els que governaven aquests darrers anys la Ciutat no els ha importat en absolut el manteniment del Patrimoni i propiciaven tan sols intervencions en què hi pogués haver una inauguració, amb aplaudiments i lluïment. ¿Quan any fa que està protegit amb una xarxa la muralla del Portal del Roser sense fer-hi res? (podríem citar altres exemples).

Confiem que els darrers desgraciats fets siguin un revulsiu i administradors i administrats fem un radical canvi d’actitud i lluitem tots plegats per la conservació i valorada del principal actiu que té la Ciutat, el nostre Patrimoni.

Rafael Gabriel Costa