Les restes romanes del fòrum provincial. Racó nord-occidental
Aquests passats dies han sortit algunes notícies, a partir d’un comunicat de l’ajuntament sobre les restes arqueològiques d’una part del Fòrum Provincial al carrer Civaderia. Anunciades com a noves troballes des de la RSAT hem comentat que el seu coneixement és antic. Avui l’amic i consoci Carles Gosàlvez publica a DiariMés de Tarragona una peça que reproduïm a continuació que aporta dades històriques sobre aquesta part del patrimoni romà de Tàrraco.
Les restes romanes de Civaderia ja eren conegudes al segle XVI.
El president d’honor de l’Arqueològica, Rafael Gabriel, valora la intenció de fer-les visitables
Actualitzada 15/11/2020 a les 19:04
Les restes romanes del Fòrum Provincial i d’un aqüeducte localitzades en un immoble de propietat municipal del carrer Civaderia, presentades la setmana passada pel regidor de Patrimoni de l’Ajuntament, Hermán Pinedo, com una troballa arqueológica de gran rellevància, no ha estat cap descobriment. Les restes ja estan documentades al segle XVI pel jurista, epigrafista i arqueòleg tarragoní Lluis Pons d’Icart (1518-1578) i, més tard, per Bonaventura Hernández Sanahuja (1810-1891), arqueòleg i primer director del Museu Arqueològic de Tarragona, qui va fer referència en un document, entre altres estudiosos del passat de la ciutat.
Més recentment en el temps, l’any 1985 la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) va publicar Tarraco: recull de dades arqueològiques, amb articles de Rodolf Cortés i Rafael Gabriel. La que va ser una de les quatre cantonades del Fòrum Provincial, la ubicada al Civaderia, ja era coneguda molt abans de la intervenció que, actualment, s’està duent a terme en el solar municipal del citat carrer. No obstant això, és la cantonada més desconeguda del gran edifici del Fòrum de la Província, on es trobava l’aparell de l’administració de la Tarraconensis.
En la publicació del 1985 de Cortés i Gabriel s’informa que «a la cantonada dels carrers Civaderia i de les Mosques hi ha l’angle nord-est del Fòrum. Segueix el mur interior amb una pilastra i possible cornisa. Al segle XIX es recuperaren restes d’un sòcol de marbre, avui al Museu Arqueològic». En un altre apartat es comenta que «aquí desemboca la conducció d’aigües que penetra des del Camp de Mart, per sota de la muralla, i que ja recollim en el seu moment».
En el recull també es fa referència a un escrit de Pons d’Icart, qui va descriure que «seguint tot el carrer de Merceria, la plaça de les Cols i el carrer Civaderia fins al mur de la ciutat, on sota terra, en una cisterna que s’ha fet en una caseta, he vist una porta del palau».
Rafael Gabriel, president d’honor de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, va explicar a aquesta redacció que les troballes de Civaderia «s’estan redescobrint» i va recordar que, «en el seu moment, l’Ajuntament va comprar l’immoble per la importància de les restes romanes que conté». L’adquisició es va efectuar durant l’alcaldia de Josep Maria Recasens. Gabriel va afegir que amb el temps «s’ha perdut la seva memòria», en al·lusió a les restes que ara excava l’àrea de Patrimoni. «Res és casual», va remarcar Gabriel, qui va presidir la RSAT en els períodes 1977-1987 i 1993-2011.
Gabriel va valorar de manera positiva que l’Ajuntament vulgui posar en valor les restes del Fòrum Provincial i de l’aqüeducte que es troben a l’immoble de Civaderia. «És molt interessant», va dir.
Per altra banda, el president d’honor de la RSAT va matissar que el tram de l’aqüeducte que no es correspon al traçat del que aportava aigua des del riu Francolí –Pont del Diable–, com es va dir la setmana passada durant la visita a l’excavació. Aquest sector prové «de l’Oliva, de l’aqüeducte del Gaià, i està situat en la cota 65, mentre l’aqüeducte del Francolí està a la cota 50, a l’avinguda de Catalunya».
En el decurs de la visita, Hermán Pinedo va anunciar que la voluntat del seu departament és seguir treballant en el patrimoni de la ciutat i va dir que «el que no farem és abandonar-ho 30 o 40 anys més». El regidor va comentar que caldrà integrar l’ús municipal de l’immoble amb la presència de l’espai patrimonial que conté i es va mostrar partidari que les restes romanes puguin ser visitades en un futur no llunyà.
..
