DE LA PRIMAVERA A LA TARDOR

Els darrers mesos han estat un període difícil per a gairebé tothom a conseqüència de la pandèmia del Covid-19 (o Sars-2, com també se l’anomena), atès l’estat de confinament, primer, i la posterior desescalada més endavant, a la cerca d’una solució per conviure amb aquest virus, que sembla no arribarà a ser suportable fins que es trobi una vacuna eficient per combatre’l.

A la Reial Societat Arqueològica Tarraconense es van haver de congelar tots els plans que teníem per a la primavera: conferències, visites a jaciments i exposicions… Tot aturat en l’espera d’una nova normalitat que ens permeti continuar amb la nostra tasca en pro del patrimoni arqueològic i cultural de casa nostra. Malgrat aquesta aturada forçada de cara enfora, des de l’Arqueològica hem continuat planificant accions perquè de cara a la tardor ens retrobem participant en noves activitats, algunes posposades per l’obligat parèntesi, i d’altres incorporades de nou, de les quals anirem oferint detall també des de la mateixa web, en la mesura que l’evolució de la pandèmia ho vagi fent possible.

Tampoc hem deixat de banda la preocupació pel patrimoni, de manera que hem continuat alertant les institucions, principalment l’Ajuntament de Tarragona, de possibles afectacions en elements històrics i arqueològics susceptibles de patir l’efecte del temps i preservar-los en la seva integritat.

Relacionat amb això no podem deixar de preocupar-nos per l’estat en que es troba la part alta de Tarragona. En aquest període de temps, des de la primavera, alguns edificis mal conservats i deshabitats han col·lapsat, sovint després d’un fort període de pluges, a la qual cos s’ha afegit la creixent problemàtica de l’ocupació de pisos buits per persones que enterboleixen la convivència i no respecten el bon veïnatge. Una preocupació que, a mes d’afectacions negatives per a la conservació de l’important patrimoni de la part alta, autèntica acròpolis de la ciutat, pot comportar també un perill real per als veïns, com el recent incendi d’un dels habitatges ocupats, situat entre el carrer dels Ferrers i la plaça dels Sedassos.

Aquesta situació no ens pot deixar indiferents a ningú i hem de procurar trobar-hi una solució, abans el problema no se’ns vagi de les mans. Cal recuperar la part alta, preservar les seves importants restes i monuments. En tenim de molt febles, com les inscripcions romanes encastades a les façanes d’alguns edificis, que pateixen afectacions diverses, i fins i tot alguna bretolada. Però també hi ha edificis molt mal conservats que representen un perill. Amb tot, sembla una bona notícia que l’Ajuntament hagi endegat un pla per monitoritzar l’estat de la muralla i, així, poder fer-ne un seguiment acurat i preveure possibles afectacions.

Esperem retrobar-nos a la tardor, un cop superat aquest estiu atípic, i poder recuperar poc a poc una normalitat que, pel que sembla, no serà totalment igual al moment precedent a l’esclat de la pandèmia.

Reial Societat Arqueològica Tarraconense

JVAR