El proppassat dijous, a la sala d’actes del Col·legi Oficial d’Arquitectes com s’havia programat, es va celebrar el Col·loqui-Debat que tenia la voluntat d’ajuntar professionals d’ambdues ciències per parlar de temes comuns. El marc de la sala d’actes del COAC, espectacularment dissenyada per l’arquitecte Rafael Moneo aprofitant restes del témene de la acrópolis de Tàrraco, va acollir una nodrida assistència de més de 70 persones, arquitectes, arqueòlegs, historiadors i altres interessats, i va testimoniar l’interès de la matèria.

La presentació inicial de JM Macias va fer una anàlisi retrospectiva del paper que ha desenvolupat i desenvolupa la figura de l’arqueòleg i la seva incidència en la gestió del Patrimoni.  Per una banda, s’ha reconegut que la situació econòmica actual posicionarà la cura pel Patrimoni Històric dins l’escala de prioritats en una situació més endarrerida i que s’ha desaprofitat la bonança dels darrers temps. El reconeixement de la UNESCO dels monuments com patrimoni mundial és positiu però la ciutat en certs aspectes no ha estat a l’altura del que això representa. Lamentablement no s’ha constituït una entitat de coordinació ni existeix una estratègia a llarg termini, funció que la Comissió de Patrimoni no abasta. El col·lectiu arqueològic, disseminat entre els àmbits de l’administració pública, la museografia, la universitat i les empreses privades, cada cop més presenta objectius divergents i compartimentats, impossibilitant actuacions conjuntes i coordinades. La presentació d’Enric Casanovas va mostrar amb un ample desplegament d’imatges dels diferents monuments, les mancances i incoherències actuals, plantejant les preguntes específiques que requereixen respostes concretes a desenvolupar. A prou breus alhora que concises, van donar pas a un debat que es va perllongar més de 80 minuts, participant una vintena dels assistents.

Finalment, s’ha fet una reflexió sobre les fites i fracassos en la museïtzació de la ciutat i s’han qüestionat els projectes actuals del Teatre romà i la plaça dels Sedassos. Ha estat una discussió que no s’ha cenyit a la forma, sinó també a la seva utilitat social i coherència museogràfica en l’actual context de reproducció digital del Patrimoni Arquitectònic i la necessitat de posar a l’abast dels professionals planimetries i estructures en formats intercanviables com l’AutoCAD. Es comentaren també les limitacions que imposa la normativa i en contrast amb l’incompliment de la legislació vigent estatal i autonòmica.

El compromís és de generar trobades más específiques i de caràcter pràctic, probablement d’àmbit més reduït i temàtica aplicada, de les que la RSAT es compromet a facilitar.

Per això, i a partir d’arà, la nostra societat acollirà propostes d’uns i altres professionals per tal d’organitzar propers esdeveniments.

Les propostes es poden adreçar al correu electrònic:   xallue@arqueologica.org