L’interior de la muralla

Aquest dimecres passat hem tingut la oportunitat de visitar les obres de restauració del tram de la muralla entre el portal del Roser i el fortí Negre que s’han realitzat durant aquest hivern. Com a part del Pla Integral de restauració del monument l’obra ha buidat la runa de replenement, reforçat amb unes estructures de bigam potents i restaurat la cobertura del pas de ronda amb un encofrat de formigó i una cobertura d’impermeabilització encara en curs.

Tota aquesta obra, realment una feinada considerable, reforça les façanes exterior i interior del tram de muralla, però no es visible des del exterior. Això impedeix el reconeixement de la feina feta i el pressupost emprat, que justifiquen abastament que es pugui procedir amb les fase següents del Pla Director si s’aconsegueixen els fons necessaris per realitzar-ho.

L’excavació realitzada permet millorar el coneixement de l’evolució arqueològica i arquitectònica de la muralla al llarg dels segles. Revela els diferents processos de reconstrucció i reforçament de l’estructura d’ús militar i les utilitzacions diverses en altres èpoques. Tot això ajuda a entendre que la muralla, com les altres restes i monuments arqueològics de la ciutat, formen part d’un conjunt ciutadà viu, com ha estat la vida de la ciutat durant 22 segles. Tot i l’enorme consistència i monumentalitat de l’estructura d’origen militar, les pedres recullen el que la gent ha fet del seu patrimoni secular, com vivien i com es comportaven. I com ho continuem fent. Lluny d’una imatge de “foto-fixa” per a contemplació de curiosos i turistes, la muralla i el que inclou el Pla Director, ofereixen un reflex de la vida d’una ciutat mil·lenària d’interès per als científics, arqueòlegs, historiadors, antropòlegs, arquitectes i altres, que podem atreure com a visitants durant molt de temps i tots el temps, no estacional. I un orgull pels que ara gaudim d’aquesta història i ens l’estimem.

Així podrem justificar, davant de les administracions i en just retorn dels nostres impostos, les inversions necessàries per a la continuació dels projectes de reconstrucció i manteniment per a les generacions futures.

 

Portus – porta

La setmana passada vam tenir l’oportunitat de visitar les excavacions del teatre romà, a la part baixa de la ciutat. Acompanyats per Josep Anton Remolà, hem pogut ser testimonis, per una banda, de la tremenda destrucció que les successives ocupacions del solar i les instal·lacions de successives indústries de l’oli des de finals del segle XIX fins a mitjan XX i, per altre, les extraordinàries troballes d’èpoques anteriors a la mateixa construcció del teatre. Pendent de datacions precises i de concloure les interpretacions, l’aparició de restes de construccions de ben segur vinculades a l’activitat industrial i comercial del port, obren tot un nou episodi de coneixement sobre l’antiga Tàrraco. La discontinuïtat de les formacions arquitectòniques ajuden a veure que la proximitat de la línia de costa, probablement d’un centenar escàs de metres, justifica les explicacions de l’origen i destí de les estructures trobades com a magatzems o botigues. Fins i tot es pot arribar a entendre la presència d’estructures d’accés, portes que obrien la ciutat als navegants.

Quan es completi l’excavació, restauració i interpretació de tot el jaciment al voltant del Teatre, caldria que s’ampliés l’àrea a estudiar fins a les Termes del carrer Sant Miquel i que s’ofereixi la visió del que el port era, i continua essent, la gran porta de la ciutat. Per això planegem, entre les activitats de primavera de la societat, un col·loqui-debat obert sobre el Teatre i el seu tractament tan arqueològic com pedagògic i turístic. La data la confirmarem tan bon punt tinguem confirmades les participacions.

 

 

L’antic Hospital de Santa Tecla

Aquesta setmana hem rebut la vista del director general de la Fundació Xarxa Santa Tecla, Dr. Joan Maria Adserà, respectat professional i vinculat pel seu pare Josep Adserà i Martorell metge i historiador amb aquesta societat. L’avinentesa és assabentar-nos dels projectes de rehabilitació de la part antiga de l’edifici de la Rambla Vella, que data dels segles XV-XVI i que està en fase de recuperació. L’estructura i les voltes estan ben conservades i els espais alliberats són de dimensions considerables que permetrien la seva dedicació a activitats museístiques i d’exposició.

Ens congratulen de la recuperació d’aquests components arqueològics que poden contribuir a un millor coneixement de la història de la nostra ciutat.

 

 

El nou Butlletí ja està disponible

La nova edició del Butlletí Arqueològic (foto) ja està disponible. Correspon al número 36-37 i als anys 2014-2015. Com sabeu, el butlletí arrossega problemes d’endarreriment de fa temps, motivats per dificultats múltiples, no gens menys importants les econòmiques, que van trencar la seqüència de publicació. La vocació ha estat però, de mantenir la continuïtat dels números unint les edicions anuals que, esperem, amb la publicació del proper ens posarem al dia. Això ha estat possible, sobretot, per l’esforç de l’equip editorial, la paciència dels autors i, el suport de les entitats que ens ajuden amb les seves subvencions. Cal recordar que el més dispendiós de tot és la tramesa per correu dels butlletins. Mantenim el compromís d’enviar els exemplars a totes les entitats i socis corresponents de fora de Tarragona, que són més de 300. Amb això garantim la continuïtat de la nostra biblioteca/hemeroteca que es nodreix de les publicacions que ens envien els socis corresponents. Als socis locals us recordem que podeu recollir el vostre exemplar a la seu de la RSAT.

En una data pròxima es podrà accedir al text via la Internet al repositori RACO, com la resta de l’històric.

 

 

La Marina (la Part baixa de Tarragona i la Tàrraco Romana)


També coneguda com “La Galera” la barriada de la ciutat compresa entre el penyassegat sota els carrers Dr. Zamenhof i Caputxins, el carrer Apodaca, la mar i el moll de costa i per l’altre banda el carrer Jaume I, roman com l’àrea menys explorada arqueològicament de la nostra ciutat.

Podem comptar fins a catorze solars i altres espais parcialment edificats com magatzems que potencialment són rics en restes arqueològiques encara per documentar. Les recents troballes en les excavacions represes al monument del Teatre Romà i la recent celebració a l’ICAC d’un symposium sobre la recerca arqueológica al port de Tarragona, ens fan recordar que hi ha un considerable espai pendent d’estudi. Justament ara que ha minvat el furor edificador i que molts solars passaran anys abans de que s’ocupin, fora un bon moment per a endegar les iniciatives conduents a completar l’estudi d’aquest espai. Encara hi ha dubtes en relació a fins on arribava la lìnia de costa en època preromana. Les troballes aportades al symposium sobre el Port dins del programa Portuslimen, quan es concloguin, de ben segur que ajudaran a entendre la zona.

 

 

 

Excavacions al solar de l’antiga caserna de la Guardia civil

Ara fa uns dies vam  tenir la oportunitat de visitar el que sembla la fase final de les excavacions que s’han fet al solar on fis fa uns anys estava la “casa cuartel“, la caserna de la Guardia Civil a Tarragona. El jaciment està situat al començament del carrer López Pelàez cantonada amb la sortida del pàrquing sota el parc de Saavedra, antic baluard de època moderna. L’edifici va retornar a propietat municipal, absolutament degradat i es va enderrocar ara fa uns mesos. Abans de ser ocupat per la Guardia Civil havia estat un col·legi religiós construït a finals del segle XIX i tancat poc abans de la guerra civil.

Ens va atendre la directora de la excavació, l’arqueòloga Dra. Judit Ciurana qui va manifestar que les troballes havien superat les expectatives del començament. Tot pendent de datacions sembla que allí s’havia localitzat una construcció de una certa entitat per la consistència dels murs de base trobats, en part aprofitant la pròpia superfície rocosa del subsòl. Situat a extramurs de la muralla s’ha d’esbrinar quina dedicació va tenir en diferents èpoques.

El solar està destinant a la construcció d’habitatges social en un futur immediat.

(Foto de la publicació LA CIUTAT DE TARRAGONA)

 

Poblet (Reial Monestir de Santa Maria de Poblet)

Membres de la junta directiva de la nostra societat vam tenir el privilegi, dimecres passat, de ser rebuts per l’Abat de Poblet, pare Octavi Vilà, 105è abat del monestir. A banda de la salutació i un intercanvi de llibres, el motiu de la visita era veure les obres del nou museu i planificar una visita de la RSAT tan bon punt estiguin enllestides.

L’amabilíssima acollida de l’abat qui, per cert, és membre de la nostra societat, ens va permetre conèixer alguns detalls de l’actualitat de monestir, gaudir un cop més de les meravellas de la institució i enorgullir-nos de que formi part de la història del nostre país. Alhora evocar experiències viscudes i recordar amics comuns, vius o que ens han deixat. L’abat, tarragoní de la rambla Vella, manté contactes i amistats properes. L’escalfor de l’acollida contrastava amb el fred concentrat de tot l’hivern a les amplìssimes estàncies recuperades per a la visita, com l’antic dormitori, ara diàfan i on es poden fer activitats multitudinàries com concerts.

(Més informació del monestir al web: http://www.poblet.cat/Prehome/index.php )

(A la foto, d’esquerra a dreta, el nas de l’autor d’aquesta nota X Allué, Jordi López director del Butlletí, Ona Coffey esposa d’Eloi Hernàndez al seu costat, JoanMaria Vianney Arbeloa, Rafael Gabriel, president d’honor, la nostra presidenta Pilar Alió i l’abat)

 

 

Balanç de Gestió de recintes monumentals de Tarragona

La regiduria de Patrimoni i el MHT presenten els resultats de la campanya 2016 de visites turístiques al Patrimoni Monumental de la Ciutat a la seva pàgina web (http://www.tarragona.cat/patrimoni/noticies/noticies-2017/els-recintes-patrimonials-reben-mes-de-630.000-visites-durant-lany-2016). A aquest exercici s’han recuperat les xifres d’ara fa set anys pel que fa a visites globals, que havien perdut un 27% de les visites l’any 2012, relacionable amb la crisi econòmica, esdeveniment que sembla que ho explica tot. El tancament al pùblic de les cases-museu Castellarnau i Canals també representa una reducció en el nombre de visites.

A banda queda l’atractiu que representa el MNAT a les seves seus de la plaça del Rei i la Necropolis, del que no disposem de dades actualitzades.

Contents com estem de que el nostre patrimoni monumental sigui una font d’atracció per als visitans, encara patim per les mancances en l’àmbit informatiu i la continuïtat dels circuits, actualment en fase d’actualització. I pels esforços necesaris per a ordenar les visites, periodificar-les i integrar-les. Cert que podriem arribar a un milió de visites, però ens queda molta feina abans de morir d’exit, preocupació a molts indrets de gran atractiu turístic.

 

 

 

El taronger del pati

No és exactament arqueologia botànica però des de la societat volem recordar que, a la nostra seu, tenim un pati. I que al pati tenim una taronger estupend, ple de taronges encara, tot i que ja hem fet una primera collita. La seva aportació anual de fruits ens recorda el trànsit de les estacions i la gloria de les pomes d’or d’aquesta vora del Mediterrani.

 

 

 

 

El port romà de Tàrraco

Aquest passat dimecres, 7 de febrer, es celebrà a la sala d’actes de l’ICAC el seminari internacional La recerca arqueològica al port romà de Tàrraco, organitzat conjuntament amb la Universitat de Southampton. El port romà de Tarragona està inclòs en el projecte Portuslimen – Rome’s Mediterranean Ports (2015-2018), dirigit per Simon Keay de la Universitat de Southampon. En el marc d’aquest projecte a finals de l’any 2015 es van dur a terme prospeccions geofísiques i geotècniques en la zona portuària de Tarragona. Actualment s’estan duent a terme tres tesis doctorals que tenen com a referència l’antic port de Tàrraco. Dels 67 ports més importants coneguts de tot el Mediterrani: ports, ancoratges o platges, per l’estudi s’han seleccionat 30, marítims o fluvials, naturals o edificats, amb dades arqueologiques, epigràfiques o esmentades en escrits històrics. Un d’aquestos és el port de Tàrraco, datat del segle III a.C. considerat com l’origen de la existència de la colònia.

Al seminari es van exposar els detalls de la metodologia, extensa i multidisciplinar i els resultats en clarificació de la terminologia, la iconografia, epigrafía y els conocimientos de la administración y gestión de los puertos. Tanmateix es van descriure l’existencia de sistemes portuaris que extenen l’activitat a l’entorn del port principal que, en el cas de Tàrraco inclouen estructures des dels Munts fins a Salou.

Un programa dens que aportà troballes arqueològiques a la zona baixa portuaria de Tàrraco, les troballes numismàtiques i d’altres que permeten conèixer la realitat del port al món antic, amb indicis que van més enllà del segle XIII, en contra de les escasament documentades idees d’un abandonament de la ciutat després de la invasió musulmana de la peninsula.

Una excel·lent activitat acadèmica de notable interés.