CONVOCATÒRIA DE JUNTA GENERAL ORDINÀRIA – 2017

CONVOCATÒRIA DE JUNTA GENERAL ORDINÀRIA – 2017

De conformitat amb el que preveuen els Estatuts de la RSAT i per acord pres per la Junta Directiva en la sessió del passat 16 de maig us convoquem a la Junta General Ordinària que se celebrarà el proper 30 de juny de 2017 a les 7 de la tarda, a la seu social del carrer Major núm. 35.

ORDRE DEL DIA

1er.    Lectura i aprovació, en el seu cas, de l’acta de la sessió anterior.

2on.   Lectura i aprovació, en el seu cas, de l’estat de comptes de l’exercici passat i del pressupost per enguany.

3er.    Lectura de la Memòria de Secretaria i, en el seu cas, aprovació.

4rt.    Projectes i proposicions presentades, per escrit.

5è.     Renovació de càrrecs per a un període de quatre anys: Vicepresident, Tresorer i 4 vocals

6è      Precs i preguntes, o torn obert de paraula.

NB:   Durant els 20 dies anteriors a la data esmentada, els socis podran examinar els llibres de la Societat i els documents justificatius. Per a l’elecció de càrrecs es seguiran les normes prescrites a l’article núm. 24 dels Estatuts.

Tarragona, 10 de juny de 2017

El cementiri del Jans

En la línia de vetllar pel patrimoni històric de la nostra ciutat voldríem portar a l’atenció de tothom la situació actual del Cementiri dels Jans, fossar laic situat al que fou Camí Vell de l’Arrabassada, actualment Passeig de Rafael Casanovas, nùm. 26.

L’absència de tasques de manteniment de l’indret d’ençà les realitzades el 2008, fan evident l’abandonament. El creixement incontrolat de plantes i la mort d’algun arbre, com la palmera central, exageren l’efecte. El creixent ús del passeig per vianants i esportistes fa que un bon nombre de ciutadans coneguin i expressin els seus sentiments i greuges sobre el seu estat.

Recentment, l’associació BIBLIÒFILS DE TARRAGONA, agermanada amb la nostra societat, ha publicat un extraordinari volum: “El cementiri dels jans de Tarragona. Història d’un enclau britànic a la ciutat de Tarragona” del que són autors Jordi Rovira (†) i Òscar Martin (ISBN: 978-84-617-4719-1) profusament il·lustrat i que és una referència essencial pel coneixement del cementiri.

Tot i conèixer els condicionants de la propietat, entenem que l’ajuntament ha de prendre algunes mesures, si més no, elementals, per a la conservació i preservació del cementiri. Entre altres coses, fora molt convenient que, a l’exterior, hi figurés una placa o panell que expliqués l’indret i el seu significat a la història de la nostra societat.

 

 

Les parets parlen llatí. Cicle Antoni Agustí

(Clicar a sobre per a ampliar)

 

Per cert, el programa no ho diu, però la sortida de la visita serà des de la seu de l’ICAC, plaça d’en Rovellat, s/n

DEBAT COL·LOQUI RSAT. El circ a Sedassos

RESUM

Amb una nodrida assistència s’ha celebrat el debat col·loqui sobre les actuacions a la zona del circ romà corresponent a la plaça dels sedassos. Després d’una breu introducció de la regidora de Patrimoni Sra. Begoña Floria, la presentació a estat al càrrec del senyor Cristòfor Salom, tècnic de l’ajuntament que ha exposat els origens de les actuacions i l’evolució del projecte, completat amb la participación de l’arquitecte Sr. Iñaki Álvarez.

Diverses intervencions dels assistents han criticat el projecte amb diferents preguntes i aportacions que s’ha intentat recollir.

Les dades facilitades per l’Ajuntament de Tarragona informen que la intervenció al circ romà a la plaça Sedassos, té com a objectius essencials (textualment) “protegir el monument, generar una coberta a les voltes per facilitar l’accès a l’interior, crear un amfiteatre artificial (graderia) i trencar la barrera visual amb el carrer Ferrers”. Així i tot els mitjans de  comunicació que han recullit la notícia concentren l’atenció en la reconstrucció de les grades com l’aspecte potser més polèmic de l’actuació, reduint-la a una disjuntiva entre respectar la visualització original de les restes del monument o reconstruir la cavea permetent la visualització d’espectacles a la plaça Sedassos i ocultant així irremissiblement el que queda de caementicium de les citades grades. Aquesta dicotomia respecte del circ en part no és nova, ja es va donar per exemple en la intervenció del carrer Enrajolat, entre prioritzar la urbanització d’aquest carrer o deixar visible el visorium del circ. I tant més tenint en compta l’importància del jaciment de la volta llarga sota el carrer Ferrers, tan espectacular o més que l’actualment visitable sota el carrer Enrajolat, que encara queda per excavar i eventualment museïtzar.

El sentit de recuperar el volum de la grada en principi i tal com han comentat públicament els responsables municipals, respon a l’interés essencial de recuperar la funcionalitat del monument per acollir adequadament el públic que assisteixi als espectacles que es puguin portar a terme a la plaça Sedassos. I aquest creiem és l’error de plantejament de la intervenció, que no radica en una revalorització del monument per ell mateix, sinó en funció de la seva posible utilitat. És a dir, és una intervenció que s’ha fet no pensant exclusivament en el monument antic, sinó en la seva utilització, esdevenint element subsidiari a la posterior funcionalitat que se li vol donar, i que no és la contemplació de les voltes interiors que atresora sinó la d’espectacles a la plaça annexa. Així s’explica la contundència de la intervenció amb una superfície total de 450 m2, amb aquest gran impacte visual que implica reconstruir amb tècniques i materials contemporanis una grada de 191 m2 de superfície total, i ocultant forçosament la visió del que queda de les restes i del caementicium antic.

És evident que la pèrdua de grades del circ en aquest sector és significatiu, però creiem que no justifica ni l’impacte de la intervenció ni el cost econòmic (242.000 euros, dels quals el 75 per cent va a càrrec de l’1,5 per cent cultural). Si es volguès intervenir només amb la finalitat didàctica de facilitar la comprensió del monument, bastaria reseguir el perfil original de forma discreta en un lateral on precisament aquest es troba millor conservat, i no caldria ocultar la major part de l’estructura antiga. Sembla clar també que la potència de la intervenció, amb la reconstrucció de murs i les grades d’acer revestides de fusta fa que els costos econòmics d’una hipotètica intervenció de cara a la seva reversibilitat no sigui massa viable.

El projecte que està en fase de realització s’ha reduït considerablement, ocupant pricipalment la part central que originàriament era una estructura masisa de formigó que donava suport a les edificacions d’èpoques posteriors. Això deixa accesible la boca de la primera volta que restará visible des de l’exterior. La recreació de les grades amb una estructura de fusta d’acacia es suporta amb una obra de totxo que, si be actualmente és molt visible, s’espera que amb el temps adquireixi el mateix aspecte que altres actuacions que s’han fet a la Muralleta per aguantar les primers porxos del circ a la Rambla vella.

Tot i que el disseny pot permetre l’ús de les grades per a espectacles o demostracions, sembla que aquesta funció pot quedar d’alguna forma desactivada.

Pensem que és més prioritari musealitzar i facilitar la visita a l’interior de les dues espectaculars voltes a les que s’accedeixen des de les restes de Sedassos i que segurament són totalment desconegudes per ciutadans i turistes. Pel que fa a accedir a les grades del circ, cal recordar que tampoc s’hi accedeix a les grades del circ del carrer Enrajolat i no hi ha hagut crítiques al respecte.

Enlloc de qüestionables i potser innecessàries actuacions de reconstrucció de monuments, que sempre són susceptibles de discussió, és més urgent i prioritari desenvolupar actuacions oportunes d’obertura d’espais nous (volta del carrer Civaderia p.ex), altres anteriorment visitables amb imponents restes antigues (volta del Pallol tancada), així com encetar una política de compra d’immobles amb estructures monumentals en la mesura que es pugui, que segur dona més rendibilitat i impactes turístics a més llarg termini.

La posició de la RSAT es podria sintetitzar en que és tracta d’una intervenció que s’ha fet sense pensar en la revalorització del monument romà sinó, més aviat, subordinant-lo a la seva possible funcionalitat contemporània. Cal recordar que allò que és Patrimoni de la Humanitat és el Circ, i no unes grades contemporànies fetes sobre un circ. El que cal fer és ensenyar el que queda del monument, i no amagar-lo.

RSAT, 9 de juny 2017

Presentació del llibre “ARS MEDICA, la medicina a l’època romana”

El proper dimecres 7 de juny, a les 19.00 hores, es presentara a la sala d’actes de la RSAT el llibre “ARS MEDICA, la medicina a l’època romana“, editat per la URV

“Ars Mèdica” és un reader coordinat per na Joana Zaragoza, professora de la URV i sòcia de l’Arqueológica, que resúm una jornada que es va fer l’any passat al deprt. d’Antropologia (MARC) sobre la medicina a l’època romana, i que inclou articles d’Ada Lasheras, Ricardo Mar i la mateixa Joan Zaragoza.

La presentació estarà al càrrec del catedràtic emèrit Josep Mª Comelles, hi participaran els autors i l’encarregat de Publicacions de la URV  Jaume Llambrich.

Col·loqui-debat: el Circ a la plaça Sedassos

Finalment el proper dimarts 6 de juny, a les 17.00 hores, celebrarem a la seu de la Societat (Carrer Major, 35, pral.) el col·loqui-debat anunciat sobre el monument del Circ romà de Tàrraco i les obres de restauració i adequació de la part corresponent a la plaça Sedassos. Participaran tècnics de l’ajuntament i de la mateixa RSAT.

 

L’acte és obert a tots els socis i amics interessats, i té una durada prevista màxima de 90 minuts.